La Galeria Jose de la Mano presenta "Hervé a Espanya. Arquitectura popular mediterrània / El Escorial"

La Galeria Jose de la Mano inaugura el 5 de juny Hervé a Espanya. Arquitectura popular mediterrània / El Escorial, dins el Festival Off, el programa de galeries d'art de PHotoEspaña 2019. La mostra, comissariada per Iñaki Bergera i Marc Iuliano -amb la col·laboració de la Fundació Arquia-, presenta dos projectes fotogràfics inèdits que Lucien Hervé (1910-2007) va denominar "Espanya blanca" i "Espanya negra", fruit d'un encàrrec que havia rebut en 1959, per mediació de l'artista Jesús de la Sota, per a una editorial barcelonina. Aquest encàrrec consistia en la publicació de dos fotollibres que finalment, per incertes circumstàncies, mai arribarien a veure la llum. El fotògraf hongarès, que havia estat durant anys estret col·laborador del gran mestre modern Le Corbusier, va recórrer la costa mediterrània a la recerca d'aquesta Espanya blanca que delineaba les formes i les ombres en les seves tàpies emblanquinades en relació amb el paisatge i, d'altra banda, escodrinyar en les negres ombres del monestir escurialense la manera de desemmascarar a cop de llum les seves geometries clàssiques esculpides en granit. Sent projectes independents, als ulls d'Hervé conformaven una narrativa visual unitària que, des del seu identitat particular, acabaven retratant un pols entre l'esplendor amable i senzill d'aquesta arquitectura anònima i la gèlida monumentalitat d'una solemne arquitectura imperial. L'exposició d'un selecte nombre de còpies d'època de les dues sèries persegueix donar-los visibilitat per apuntalar la seva transcendència no només en la revalorització de la fortuna crítica de Lucien Hervé sinó com a paradigma d'una diferent mirada fotogràfica sobre l'imaginari arquetípic de l'Espanya de postguerra. L'exposició fotogràfica -acompanyada amb alguns elements complementaris com quaderns de notes, fulls de contacte, llibres, etc.- presenta una diferent i única revisió forana dels arquetips visuals de l'Espanya monumental i vernacular de la postguerra i valora l'abast artístic, crític i conceptual d'un extraordinari llenguatge fotogràfic que utilitza la llum com cal·ligrafia del visual i delatora de les formes del que s'ha construït.