"Col·lisió" de Gonzalo Guzman a Galeria Senda

Des del 14 de juny l'artista madrileny Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991), presenta la seva primera exposició individual titulada Col·lisió a Galeria Senda de Barcelona, en el marc d'Art Nou, el Festival d'Art Emergent de Barcelona, que té l'objectiu d'impulsar el talent de joves artistes i, entre altres coses, donar-los l'oportunitat d'exposar, i com en aquest cas, per primera vegada a una galeria.

Els somnis lúcids han marcat a Gonzalo Guzmán, ja que arran d'experimentar-los va decidir canviar radicalment la seva vida i dedicar-se plenament a l'escultura per plasmar els seus ensomnis. La seva producció artística es compon de peces metàl·liques d'acer inoxidable que remeten a monuments megalítics com dòlmens, els quals solen aparèixer en el seu món oníric. La creació d'escultures és una forma d'investigació per traslladar aquestes figures a la realitat. És a dir, el fet de materialitzar-les possibilita que Guzmán hi interactuï en el pla real i al mateix temps puguin fer-ho altres persones. A més, la plasmació material d'aquestes obres permet conscienciar sobre com es pot transformar l'entorn a partir dels somnis La peça central de l'exposició és Col·lisió, una estructura que també ha estat protagonista dels seus somnis. Aquesta instal·lació està configurada per la representació d'una estalactita de tres metres d'acer inoxidable que se suspèn des del sostre de la galeria sobre una superfície reflectora.

El reflex de l'estalactita en la superfície genera la il·lusió que també existeix una estalagmita i, per tant, són dues estructures que estan a punt de tocar-se. La força de la composició rau en la proximitat d'una col·lisió impossible; en la tensió de dos volums a punt de xocar. Davant l'observació de la instal·lació, l'espectador pot qüestionar-se si realment percep una estructura de sis metres o bé, una de tres metres reflectida en una superfície. No obstant això, cap de les dues opcions és errònia. Així mateix, la percepció temporal també s'altera per mitjà de la presència en la mostra d'un rellotge inoperatiu, ja que quan somiem la noció del temps s'esvaeix.

A més a més, el públic podrà contemplar altres escultures de l'artista presents en els seus somnis que fan al·lusió a estructures megalítiques. Els interrogants que ens suggereix l'observació de Col·lisió ens porten a reflexionar sobre els límits difusos entre el que és i el que no és real. Aquesta mateixa situació succeeix en els somnis lúcids en els quals persisteix la incògnita sobre què en forma part, i en conseqüència, l'aprehensió de la realitat i el nostre sistema de creences poden entrar en col·lisió.

L'estructura se suspèn des d'un fals sostre tensat il·luminat amb llums led que s'ha pogut executar per mitjà de Barrisol i l'empresa Instalación de Materiales Acústicos y Decorativos (IMAD). Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991) es va formar com a dissenyador industrial i es dedica a l'escultura des de l'època de la pandèmia, quan va començar a tenir somnis lúcids, experiència que pot afectar fins a un 50% de la població almenys una vegada a la vida. En aquests el subjecte és conscient que està vivint un somni i a partir d'aquí passa a controlar el seu desenvolupament.