"Els Zubiaurre. Memòria Gràfica" al Museu de Belles Arts

El Museu de Belles Arts de Bilbao presenta, del 5 de juny al 6 d'octubre del 2019, Els Zubiaurre. Memòria Gràfica. La mostra reuneix un important fons de fotografies i pel·lícules relacionades amb Valentí i Ramon de Zubiaurre. Els materials tenen origen familiar i descobreixen el fet que aquests dos prestigiosos pintors van practicar, en diferents períodes de la seva vida, la fotografia i el cinema. S'han conservat més de mil dos-cents exemplars fotogràfics -plaques negatives de vidre i còpies positives, enquadernades i sueltas- així com vint-i-pel·lícules. El fons fotogràfic i cinematogràfic que ens ha llegat la família Zubiaurre adquireix una explicació coherent quan s'observa des de l'òptica dels usos socials de la fotografia, des d'un enfocament historiogràfic que ofereix una interpretació sòlida sobre el fenomen social i cultural que va suposar la penetració del mitjà fotogràfic en l'espai privat. Un procés que va venir de la mà de l'amateurisme i que va resultar fonamental per a l'aparició de cròniques de la vida familiar que se centraven sobretot en les activitats d'oci i esplai. La pràctica amateur d'aquests dos prestigiosos pintors no troba una explicació satisfactòria des d'altres enfocaments tradicionals, com l'artístic o el documental, i per contra adquireix total congruència a través de la seva lectura des dels usos privats que aquesta família va fer de les seves fotografies i pel·lícules . Però Ramon i Valentí no van ser uns aficionats a l'ús, atès que la seva formació pictòrica els dotava d'una extensa cultura visual, una capacitat per mirar la realitat i generar imatges molt superior a la mitjana dels amateur del seu temps. Cal tenir en compte que, entre tota aquesta producció fotogràfica, és en alguns àlbums que la família va compilar al començament del segle XX on trobem la declaració d'intencions d'aquests fotògrafs, el seu autèntic discurs fotogràfic. Els quatre àlbums de joventut dedicats a les seves estades al País Basc construeixen un territori familiar i de la memòria a través de relats que són crònica i record de les seves activitats, alhora que conformen una mena de ficció entorn de la seva vida. Són aquests uns relats en els quals es concedeix gran importància al lloc de procedència de la família i a les ficcions que s'hi construeixen. Perquè els germans Zubiaurre van mostrar des de la seva més primerenca joventut una marcada afició a construir relats amb la imatge fotogràfica fixa, una certa anhel precinematogràfic que multiplicava les seves possibilitats expressives en aquest camp amb l'auxili dels textos que la mare d'aquests fotògrafs escriure al peu de les fotografies que formen els àlbums. Un quart de segle més tard, van reprendre Ramon i Valentí el registre de la vida familiar mitjançant una càmera de cinema amateur, amb la qual es complia aquell anhel juvenil d'explicar històries, aquest cop amb imatges en moviment. I el realment sorprenent és que, després de tant de temps, anaven a filmar pràcticament el mateix que havien fotografiat en la seva joventut. Hi ha, entre les dues produccions, una clara continuïtat temàtica, geogràfica i fins i tot conceptual. Així doncs, a través de la memòria gràfica que construeixen les seves fotografies i pel·lícules, els dos germans van articular un imaginari que permet connectar aquests dos mitjans amb la seva producció pictòrica. Perquè tot s'alimenta d'una mateixa realitat social, cultural i paisatgística, que la família Zubiaurre freqüentar al llarg de tota la seva vida i que va acabar conformant l'univers temàtic del que es nodreix la major part de l'obra artística de Valentí i Ramon.