L'èxit del còmic al CCCB

Fins al 18 de juny, el CCCB exposa la mostra Constel·lació gràfica. Joves autores del còmic d’avantguarda, on s’aprofundeix en l’obra de nou creadores que comparteixen generació, esperit crític i sentit de l’humor. Són Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez. 

L’exposició parteix de la voluntat –i també de la necessitat– de constatar un fet que en les darreres dècades s’ha consolidat en l’univers del còmic: la presència creixent de les dones tant pel que fa a lectores com a creadores. De fet, la comissària de la mostra, Montserrat Terrones, editora, apunta que la incorporació de la dona al món de la vinyeta és tan potent que actualment “la batuta creativa la porten les dones, i calia reflectir aquest fenomen”. 

D’altra banda, Constel·lació gràfica no és una exposició “habitual”, en què es mostren elements en clau passiva. Com ja hem vist en altres experiències expositives del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Terrones ha cercat un format expositiu que vagi molt més enllà: “Com exposar el còmic ha estat una de les preguntes constants que ens hem fet en aquesta mostra.” 

Malgrat tractar-se d’un llenguatge purament visual, el còmic, de la mateixa manera que la literatura, planteja una sèrie de reptes difícils d’abordar des del punt de vista museogràfic als quals el centre barceloní mai ha tingut por: recordem exemples com Les variacions Sebald, comissariada per Jorge Carrión el 2015, o la més recent Mart. El mirall vermell, a càrrec de Juan Insua el 2021. Si bé aquests dos exemples resolien els seus propis debats de maneres molt diferents, en el cas que ens ocupa s’ha optat per treballar l’exposició com una obra més, amb plena implicació de les autores exposades, que hi han dit la seva i han aportat solucions diverses a l’interrogant permanent de com s’exposa el còmic. 

Constel·lació gràfica es divideix en blocs que alternen displays lúdics, aplicacions i instal·lacions més properes al diorama. D’aquesta manera, enllacem sentit de l’humor, crítica àcida i reflexió en un recorregut que obre nou finestres als universos respectius de les autores del còmic d’avantguarda. El conjunt expositiu queda reblat, d’una banda, amb un dels blocs inicials que dona context a la generació de les autores protagonistes: l’univers del fanzín, els festivals d’autoedició –com el Graf–, la llibreria Fatbottom, el pes de les xarxes socials… En definitiva, la precarietat. De l’altra banda, també es traça una genealogia relacionant la present generació amb altres generacions d’autores sovint invisibilitzades en la història del còmic.