El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres inaugura el 16 de juny Maria Girona. Obres de la Col·lecció Bassat, comissariada per Núria Poch. La col·laboració entre el Museu Arxiu i el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, s’inicià l’any 2016 amb una monogràfica d’Albert Ràfols Casamada a la que van seguir-ne de Josep Guinovart, José Luis Pascual, Helena Paredes, Héctor Ameal, l’exposició col·lectiva Dones pintades i enguany, una monogràfica dedicada a Maria Girona.
Aquest any 2023, el Museu Arxiu commemoa el centenari del naixement de Maria Girona (Barcelona, 1923–2015). De fet, commemora un doble centenari, el de la Maria i el del també pintor, l’Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923–2009), amb qui va compartir trajectòria artística i vital. Van ser dos dels artistes catalans més destacats de la segona meitat del segle XX i ambdós estan àmpliament representats a la col·lecció Bassat, fet que ha permès retre’ls homenatge amb dues exposicions monogràfiques: Maria Girona al Museu Arxiu i Ràfols Casamada a la Nau Gaudí.
En paraules de l’artista “La meva pintura és molt emotiva, però tot i la senzillesa aparent és força complicada. Cerco una simplicitat de forma que tingui una clara riquesa emocional”. Maria Girona es va mantenir fidel als seus principis artístics amb una figuració molt personal, d’arrel noucentista, per bé que sempre atenta a les aportacions de les avantguardes, com evidencia la sèrie de collages de gran interès plàstic que va desenvolupar durant la dècada dels setanta.
Compromesa amb l’ofici mateix de pintar, troba l’art a tot arreu. La seva és una pintura sensible, que cerca l’essència, no de les coses, sinó d’una certa relació d’un mateix amb les coses. Troba motius poètics en els objectes quotidians, en els espai quotidians dels interiors de les cases i en el paisatge i els treballa amb una paleta pròpia de colors matisats. La seva obra crea una nova realitat, un univers personal, equilibrat, silent, però per damunt de tot, líric. Troba els motius poètics d’allò que pinta alhora que aporta poesia a les seves obres. Com deia ella mateixa, cerca un simplicitat de forma que tingui una clara riquesa emocional.