La galeria Zielinsky acull la primera exposició a l'Estat de Shirley Paes Leme

L'11 de maig a les 19 h. la galeria Zielinsky presenta l'exposició Vestigis dels dies de Shirley Paes Leme. La mostra es la primera exposició indidual de l'artista brasilera a l'Estat i reuneix una sèrie d'escultures en bronze i instal·lacions produïdes els darrers anys.

Des de la dècada de 1970, l'artista ha produït obres a diferents mitjans, incloent-hi instal·lació, vídeo, dibuix, pintura, escultura i obres en espais públics. Al llarg dels anys, l'artista s'ha interessat pel rastre de matèries fugaces i fluides, com ara el fum, la llum, el sutge, la pólvora, la sang, el pol·len i els fongs.

Per a l'exposició Vestigis dels dies, la paraula és la matèria fugaç, que és capturada per l'artista per mitjà de l'escriptura i després convertida en escultura. Quan es materialitzen aquestes paraules en bronze, l'artista els dóna un cos encarnat, utilitzant un component que teixeix un desig de permanència en el temps: el bronze, determinant a la Història de l'escultura. A l'exposició quatre peces-instal·lacions són presents: una sèrie d'escultures de noms propis que són convocats perquè siguin, d'una banda, substantius fets servir per designar persones identificades amb el gènere femení i, d'altra banda, un pont poètic cap a altres semàntiques – Estrella, Aurora, Pilar, Sol, Ànima, Llum.

En una altra part de la galeria, frases i paraules baixen del sostre cap a l'espai expositiu, l'artista recorre a la literatura i treu de la mateixa escriptura, i d'altres autores com Clarice Lispector, fragments poètics en anglès i portuguès (llengua materna de Paes Leme) carregats d'un sentit dimensional sublim – You poured stars on my way; O instant é semente viva. Per fi, s'exhibeixen Garranchos, un conjunt de pals en bronze que componen, per mitjà de gargots, una escriptura enigmàtica d'un ordre no racional i Viure desconcerta, una instal·lació constituïda per un paviment reflectant on l'espectador és partícip d'una escriptura executada a l'espai. La imatge d'aquest cos caminant es multiplica al costat de les parets i de l'enunciat que ens confessa que viure és una manera de desfer l'ordre.