El Bòlit inaugura "On es recolzen les imatges?"

Del 6 de maig al 4 de juny, Bòlit, Centre d'Art Contemporani presenta l’exposició On es recolzen les imatges? que aplega els resultats del projecte educatiu Bòlit Mentor de residències artístiques en instituts de secundària, que coproduïm amb la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners i que enguany ha comissariat Marta Dahó.

Els artistes que han treballat durant el curs 2022/2023 son Erik Estany Tigerström, Roc Herms, Núria Nia i Bárbara Sánchez Barroso als instituts Josep Brugulat de Banyoles, Santiago Sobrequés de Girona, Carles Rahola de Girona i Castell d’Estela d’Amer, respectivament.

Bòlit Mentor és un projecte que combina educació i creativitat i que consisteix a introduir artistes visuals a quatre instituts de secundaria del territori per desenvolupar un projecte creatiu juntament amb els estudiants, dirigits per un curador d'arts visuals. El treball desenvolupat al Bòlit Mentor d’enguany gira entorn al rol que poden tenir les imatges; tant aquelles que configuren les hegemonies visuals actuals, com les que ajuden a obrir espais alternatius i a imaginar la realitat amb més participació i agència.

Els artistes han plantejat als alumnes dinàmiques de treball interdisciplinar que permeten explorar la dimensió material de les imatges i abordar processos de reflexió en relació als automatismes que marquen la seva producció amb el propòsit de repensar, des de la pràctica artística, els vincles entre cossos i dispositius, entre imatges i territoris. A través de la posada en comú d’experiències i situacions, els alumnes han obert espais d’interrogació i recerca dins el projecte. Un projecte el propòsit de fons del qual respon a una doble necessitat: conèixer les contrapartides que implica el creixent ús, producció i difusió d’imatges i, alhora, poder calibrar els efectes d’aquesta mediació en l’ecosistema que ens permet viure. Dues consideracions fonamentals han ajudat a orientar el projecte en aquesta direcció. D’una banda, el fet que la disponibilitat exponencial d’imatges sembla sostenir-se en una dimensió suposadament neutra i desmaterialitzada, desvinculada de la magnitud dels seus efectes en el medi ambient. De l’altra, la idea que, més enllà dels mòbils, els ordinadors o altres artefactes analògics, un cos o una comunitat també poden configurar imatges. Imatges que impliquen altres formes sensibles d’estar, percebre i mirar, com també altres relacions i maneres d’ocupar l’espai. És a partir d’aquestes premisses i del que pot posar en joc un gest, un cos, una càmera o un programa informàtic, que la proposta general del projecte ha arrelat en la necessitat de repensar amb els estudiants quin rol poden tenir les imatges, així com també quins automatismes estan limitant la nostra imaginació. Roc Herms i el seu grup d’estudiants de l’Institut Sobrequés de Girona han abordat les problemàtiques vinculades a la projecció professional, el sistema educatiu i la vida a l’institut utilitzant el mems i la intel·ligència artificial.

Aquesta eina també ha centrat la recerca dels alumnes de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles amb Erik Estany Tigerström, incidint, més específicament, sobre les lògiques amb les quals funcionen els models de generació d’imatges a partir de textos i de quina manera estan condicionant les formes d’imaginar. Per la seva banda, Núria Nia ha proposat a l’alumnat de l’Institut Carles Rahola de Girona seleccionar allò que salvarien d’Internet davant un imminent col·lapse digital. Un exercici que obliga a interrogar-se pels suports en què es recolza la fràgil memòria digital alhora que ofereix una mostra de la visió dels adolescents sobre aquest futur hipotètic. Per a Bárbara Sánchez Barroso, en canvi, l’aposta llançada al grup d’alumnes de l’Institut Castell d’Estela ha estat la de sortir a caminar pels voltats d’Amer descobrint tot el que pot passar quan els mòbils estan apagats i l’única eina de registre és una antiga càmera de 16 mm.