El vidre pren protagonisme als Museus de Sitges

Museus de Sitges reivindica, per partida doble, el valor del vidre com a peça d’art. Ho fa en dues exposicions paral·leles, una de les quals, Atrapar la llum (a Can Rocamora, fins al 14 de maig), té aquesta matèria com a element central i en l’altra, Els museus creixen (al Museu de Maricel, fins al 15 d’octubre), constitueix un dels prismes més rellevants de l’obra exposada. Totes dues exposicions estan comissariades per Ignasi Domènech.

El vidre com a objecte, però també com a matèria d’art, es remunta a 1.500 anys abans de Crist, d’on procedeixen els primers vasos de vidre documentats, produïts en l’època del regnat de Tuthmosis II. En l’època antiga, a Egipte, primer, i posteriorment a Mesopotàmia, Grècia, les costes fenícies, Roma i bona part del seu imperi, el vidre va desenvolupar un rol tant funcional com ornamental en les respectives societats. 

El Museu de Maricel viatja en el temps per exposar una àmplia selecció de peces de la Col·lecció Macaya, actualment cedida a Museus de Sitges i que és la segona de caràcter privat en el seu gènere més destacada de Catalunya. Gerres, collarets, anells, safates, llànties, copes o setrills són alguns dels objectes de vidre que l’integren i que es presenten ara a Maricel. 

La Col·lecció Macaya està formada per prop de 400 peces de vidre. El Museu de Maricel n’exposa una important selecció, que abracen un ampli període que va de l’Egipte del segle VIII abans de Crist a l’Europa dels segles XVIII i XIX. Són el resultat d’una col·lecció iniciada per Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 1880 - 1950) i formada a partir d’adquisicions en diferents mercats internacionals. La col·lecció s’ha mantingut intacta fins ara i l’exposició de Sitges n’exposa una significativa mostra representativa.

Aquestes peces de vidre constitueixen un dels rostres de l’exposició Els museus creixen, que presenta una selecció de les 1.400 obres ingressades en els fons dels museus del Cau Ferrat i Maricel en els últims vuit anys, des de la seva reforma. La mostra aplega 300 peces seleccionades, entre les quals pintures de Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ismael Smith, Feliu Elias o Olga Saharoff. En el seu conjunt, es tracta d’una fotografia transversal i sòlida de l’art modern, completada amb altres pintures anteriors com un oli d’Alonso Cano de grans dimensions i peces antigues de nines i de joguines i de la mateixa Col·lecció Macaya. 

A pocs metres d’Els museus creixen, l’edifici adjunt de Can Rocamora de Sitges presenta un nou recorregut pel vidre, però en aquest cas contemporani. L’exposició Atrapar la llum presenta l’obra de catorze artistes que han treballat aquesta matèria i que viuen a Catalunya. Les seves obres mostren creacions en diferent format: des de vidre bufat fins a càsting de vidre òptic en motlle perdut fins a cristall transparent tallat. Es tracta de quaranta peces, creades en contextos diferents i pensades també per ser exhibides en espais i situacions diverses. 

L’exposició té l’especial habilitat de crear espais i atmosferes singulars per mostrar les obres. En alguns coses mostren la seva màgia en sales i vitrines, que els hi permeten lluir la seva identitat, en altres dialoguen directament amb el mar i els rajos de sol que entren a Can Rocamora i, per últim, conviuen i contrasten amb peces del Gòtic, el Renaixement i el Barroc del Museu de Maricel.

Darrera aquestes creacions hi ha la signatura de catorze artistes que ha fet del vidre un element per cercar i atrapar la llum: Pilar Aldana, Anna Alsina, Philippa Beveridge, Javier Blanco, Ferran Collado, Joan Crous, Quim Falcó, Lara Fluxà, Xavier Grau, Anna Marco, Stella Rahola, Pròsper Riba, Meritxell Tembleque i Javier Vidal.