"Camins d’Aigua" de Berta Paco Sánchez (1985-2020) al C.C. Miramar de Sitges

L’exposició recull obres de Berta Paco, creadora i esperit sensible, realitzades entre 2008 i 2014, any en que l’artista  va deixar l’activitat pictòrica. La radicalitat ferotge del seu traç es contraposa a una poètica relacional colorista i lúcida. La utilització sàvia del collage, així com el coneixement de l’art clàssic i de les avantguardes situen Berta Paco en la cruïlla de la postmodernitat, abanderada d’un neoinformalisme, com l’ha classificada la Dra. Lourdes Cirlot en la conferència que va dictar dissabte 15 d’abril dins de les activitats a l’entorn de la mostra. 

Lourdes Cirlot va fer una detallada anàlisi del corpus artístic de la jove artista que va viure entre Barcelona i Sitges. Entre les característiques que va ressaltar, Cirlot va destacar la concepció de lleugeresa continguda en les obres de l’artista, “la insuportable lleugeresa de l’ésser”, parafrasejant el títol de Milan Kundera. Ensems va desgranar totes i cada una de les peculiaritats que fan de l’obra de Berta un exemple paradigmàtic del moment postmodern  que ella va viure, impregnat d’aquell punt d’ironia que és també una de les característiques de l’art feminista. 

En la seva atenta aproximació a l’obra de Berta Paco, la catedràtica emèrita Cirlot es va endinsar en els texts de l’autora que s’han conservat i en els treballs que han arribat,  llegats pels seus pares que són els marmessors de la interessant i calidoscòpica obra de Berta.  En aquest sentit varen poder conèixer les influències que abasten des dels pintors expressionistes abstractes nord-americans fins a informalistes com Tàpies o Miró. La dissertació de Lourdes va ser tota una classe magistral en la que va matissar molts aspectes ocults  o difícils de capir amb el magisteri i la pulcritud que la distingeixen. 

La presentació de la conferenciant anà a càrrec de la Dra. Isabel Coll, experta en l’art català del romanticisme al modernisme, especialment  en els autors sitgetans, els il·luministes i en l’obra de Rusiñol i Casas, particularment. Ella feu una introducció afectuosa i sentida, ressaltant els valors humans i humanístics que les fan a totes dues creditores de l’apassionament  de qui les ha tingut com a professores a la Universitat de Barcelona. 

La delicada i al mateix temps profunda diagnosi de l’obra de Berta va culminar en un debat encès on sense entrar en el camp de la interpretació dels símbols va posar-se damunt la taula el poder salvífic de l’art i la càrrega de consciència política que comporta l’exercici de la comunicació artística, el compromís social i el desengany que provoca la mercantilització dels sentiments i les accions pures, la impotència de canviar un món absurd i injust, el fracàs de l’ètica i, en definitiva, la preservació de la consciència crítica i la denúncia explicita com a drets i deures contemporanis. 

La programació de l’exposició, oberta fins el proper 14 de maig,  conjuga la participació d’artistes, col·loquis amb públic, visites guiades i conferències, que es clouran amb una glosa de l’obra de l’artista, a quatre veus, amb la lectura de poemes de David Jou, Vinyet Panyella, Lola Irún i Jorge Rodríguez. 

En la planta baixa del Centre Cultural Miramar de Sitges les pintures i escultures de Berta Paco han trobat la comunió  amb els qui la van conèixer i l’enyoren,  però també la seva obra ha arribat a totes les persones que sense conèixer-la han entrat en el seu món seguint els penetrants camins d’aigua que cerquen trobar sortida als atzucacs vitals derivats de la  reflexió i de la introspecció, plasmades en les seves abstraccions expressionistes i el seu propi art urbà. 

Isidre Roset i Juan és comissari de l’exposició, Doctor en Història de l’Art per la UB.