La Galeria Marlborough presenta Mark Amerika. Remixing Reality. 1993-2023, la primera exposició de l’artista a Barcelona que repassa tres dècades d’investigació, des del 1993. Considerat un dels pares en l’ús d’eines digitals, des del començament, Mark Amerika ha tingut una visió molt avançada de l'art electrònic i digital, anticipant-se al seu temps i a l'ús de les tecnologies de comunicació aplicades a l'art. La seva carrera es complementa amb els seus treballs teòrics i amb una important tasca docent que ha promogut la recerca al voltant de les pràctiques artístiques emergents més innovadores. Des del 2019 experimenta amb les possibilitats creatives de la intel·ligència artificial, mostrant el seu interès per les anomenades “xarxes neuronals artificials” i la seva relació amb el que els surrealistes anomenaven “automatisme psíquic pur”.
La locució llatina “Cogito ergo sum” és un plantejament filosòfic de René Descartes, el qual es va convertir en l'element fonamental del racionalisme occidental. Es tradueix com «penso, per tant sóc» o «perquè penso, sóc» o «sóc perquè penso», ja que Descartes arriba a la conclusió que pensar és una prova de la preexistència de l'ésser (no es pot pensar sense abans existir), i no que l'existència és una conseqüència del pensament. Mark Amerika (Miami, EE.UU, 1960) li dona la volta i afirma “Enllaço, doncs existeixo”. Amb aquest enunciat l'artista actualitza l’expressió, adaptant a l'era de la informació un dels principis fonamentals de la filosofia moderna. Així reivindica la nova identitat de l'usuari de la xarxa, la lliure elecció i l'autonomia per navegar i experimentar a partir dels links i hipervincles.
Comissariada per Lorea Iglesias, Remixing Reality aplega un dels seus primers treballs de net.art, les seves experiències més destacades en torn al glitch art i algunes de les seves creacions més recents en les que empra la intel·ligència artificial i els NFTs. Com a artista i filòsof, les seves reveladores recerques sobre creativitat en intel·ligència artificial, deixen clar que la humanitat es troba al límit d'una gran convulsió a les arts creatives i retòriques.
Al llarg de tres dècades, Mark Amerika és conegut per crear narratives d'Internet i de vídeo que exploren la relació entre les imatges digitals, les formes electròniques d'escriptura i l'art sonor. Utilitza la seva formació com a escriptor i cineasta per crear obres que funcionen com a comentaris literaris i filosòfics sobre la cultura i la tecnologia pop digital. Entre les seves peces més conegudes hi ha GRAMMATRON (1993-1997), una de les primeres obres de net.art seleccionades per a la Whitney Biennial of American Art (Nova York) de 2000. El 2009, Amerika va començar a exhibir Immobilité, considerat el primer llargmetratge artístic rodat amb un telèfon mòbil i exposat al Chelsea Art Museum de Nova York. El tercer treball de la trilogia de net.art es titula Filmtext (2002) i va ser originalment encarregat per l'ICA de Londres com a part de la seva exposició retrospectiva, How To Be An Internet Artist. Es tracta d’una obra interactiva que investiga les interrelacions entre biotecnologia, narrativa digital i cultura en xarxa. L'obra està ambientada en el llenguatge dels jocs d’ordinador.
Mark Amerika. Lago Como. 2012. Remix. Vídeo
La mostra presenta igualment varies peces que formen part del MOGA_Museum of Glitch Aesthetics (2012). Es tracta d’un museu virtual i una obra d'art transmèdia que acull diverses formes de glitch art. Va ser un encàrrec de l'Abandon Normal Devices Festival amb motiu dels Jocs Olímpics de Londres del 2012. Aquest museu virtual ens mostra la capacitat expressiva de l'error, alhora que trenca amb la nostra construcció mental de la realitat. Vivim en una era postdigital en què es persegueix la imatge hiperreal d'alta resolució per la seva proximitat a la realitat. En aquest sentit, el glitch art qüestiona aquest tipus d'imatge a través de la deformació i d'alguna manera, humanitza la tecnologia. La connexió del glitch art amb altres moviments artístics, és evident ja que el gust per allò diferent, allò estrany, allò deforme ha estat representat en multitud d'ocasions per artistes com el Bosco, Goya, Francis Bacon o Louise Bourgeois, entre molts altres. Una de les peces exposades és una manipulació de Saturn devorant el seu fill; una de les pintures negres de Goya.
En el vídeo Lake Como Remix (2012), Amerika explora les propietats formals d'Internet seguint l’"estètica del glitch"; una mena de distorsió per desafiar l’alta definició digital per fugir de la hiperrealitat. S’apropia dels errors produïts pels passejos virtuals en un recorregut, en aquest cas, pel llac de Como a Itàlia. Les imatges urbanes resultants recorden els videojocs antics que remesclen l'aspecte i la sensació de les imatges d'animació per ordinador del passat amb escenes contemporànies de la vida al carrer de ciutats com Rio de Janeiro, Sao Paolo i Londres. Per altra banda, la sèrie 8-Bit Heaven (2012) forma part també del seu projecte MOGA i es tracta d'imatges capturades amb el Google Street View, fent ús de l'apropiació típica de l'art digital, a les quals s'aplica un filtre de 8-bits, recordant així a l'estètica dels videojocs clàssics de els anys 80. El resultat és una sèrie d'imatges digitals amb aspecte retro i pixelat amb un color intens.
El 2019, Amerika va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial. Com artista i escriptor, el fascina el que la comunitat d'IA anomena “aprenentatge automàtic” i “xarxes neuronals artificials” i la seva relació amb allò que els surrealistes anomenaven una forma estètica d'automatisme psíquic pur. Amerika va ser un dels primers a adoptar un programa de IA en línia anomenat DALL-E 2 amb el que cada imatge renderitzada venia amb una marca d’aigua composta per petits quadrats de colors. Va decidir treballar amb la IA per transformar aquestes marques d'aigua genèriques a la característica principal de cadascuna de les obres que conformen la sèrie Watermarks.
Mark Amerika. Watermarks. 2022. Impressió digital
Amb l'auge dels NFT, l'art digital es va convertir en una mercaderia en alça per primera vegada a la història de l'art. Amerika, en veure la recent explosió d'interès per l'art digital en línia, el 2021 va decidir respondre-hi al nou mercat d'art especulatiu i va començar a crear una nova sèrie titulada Value Propositions. Representa una crítica satírica al mercat de l'art contemporani, especialment ara que l'art digital es pren més seriosament només perquè n'ha augmentat el valor monetari. Aquesta sèrie d'obres està influenciada pel treball de John Baldessari, Joseph Kosuth i Jenny Holzer.
En el text del catàleg, Roberta Bosco afirma: “Mark Amerika és considerat un dels pares del net.art. La definició, però, és reductiva. Ha demostrat ser un artista de la xarxa a 360 º, capaç d'evolucionar al compàs de la tecnologia, fent que mitjançant les seves obres tinguem un acostament i una percepció de l'espai digital sempre diferent.”
Mark Amerika és artista, teòric, escriptor i docent. Llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Brown, ha realitzat exposicions individuals a llocs com el Museu d'Art de Denver, l'Institut d'Art Contemporani de Londres i el Walker Art Center de Minneapolis. La seva obra s'ha exposat en més de cent exposicions col·lectives internacionals als cinc continents. És autor de nombrosos llibres, entre ells les novel·les de culte The Kafka Chronicles (FC2/University of Alabama Press, 1993) i Sexual Blood (FC2/University of Alabama Press, 1995), així com dos llibres que documenten les seves experiències com un dels primers artistes digitals d'Internet i la cultura de la remescla: META/DATA: A Digital Poetics (The MIT Press, 2007) i Remixthebook (University of Minnesota Press, 2011). El 2022, Amerika va publicar My Life és Artificial Creative Intelligence (Stanford University Press), un llibre d'escrits d'artista centrat en els seus experiments amb intel·ligència artificial. El 2022 va publicar My Life as an Artificial Creative Intelligence on qüestiona com el seu propi “automatisme psíquic” és en si mateix una funció no humana dissenyada estratègicament per revelar els atributs poètics de mons programables encara no imaginats. A través d'una sèrie de provocacions intel·lectuals, Amerika reflexiona críticament sobre si la creativitat en si mateixa és un comportament d'informació no humà que sorgeix d'una presència ontològica que experimenta una sensibilitat estètica d'un altre món.
Professor d’arts digitals, a la Facultat d'Art i Història de l'Art, Universitat de Colorado, Boulder, EUA, i investigador principal a la Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat La Trobe, Austràlia, va ser nomenat un dels 100 innovadors de la revista Time l'any 2001, que compta amb els artistes, científics, animadors i filòsofs més influents del segle XXI.
Et poden
Interessar
...
