"Intercanvis" de Mar Guerrero a l'espai Dilalica

Des del 17 de febrer fins a l'1 d'abril que es presenta l'exposició temporal titulada Intercanvis de Mar Guerrero, Stella Rahola Matutes i Laia Ventauyol a l'espai Dilalica de Barcelona. Aquesta mostra que està comissariada per Pilar Rubí, desplega imaginaris diversos al voltant de l'aigua a partir de propostes travessades per l'ecoficció i la versatilitat d'un recurs essencial cada vegada més escàs al planeta.

Les obres de les tres artistes exploren la interrelació dels humans amb l'aigua, una relació que es pot analitzar tant des de la dependència que en tenim, però també des dels efectes irreversibles que les accions humanes han ocasionat.

Es tracta d'un territori tant real com de ficció, on les obres apunten a un diàleg però també a una tensió, entre el coneixement científic i els altres sabers. El títol de la mostra fa referència a aquesta relació entre els recursos naturals i la vida humana. A l'entrada de l'espai podem apreciar l'obra d'Stella Rahola Matutes La Cronometradora 2023, que és una peça ambivalent, ofrena i tòtem, font i potabilitzadora a la vegada que es manifesta a terra amb un recipient d'aigua que ha sortit de l'aixeta de Dilalica i que ha passat per una successió de filtres i tractaments per a convertir-la en potable.

Per la seva part, Mar Guerrero presenta la instal·lació Aigües Còsmiques (2022) que posa en relació estudis sobre l'ecosistema marí i l'observació astronòmica, establint vinculacions entre ciència i ecologia a partir de conceptes com la naturalesa, artificialitat i tecnologia. Per aquesta obra Guerrero ha recol·lectat plàstics procedents del mar, residus a partir dels quals es modelen unes peces esfèriques d'argila blanca que registren aquestes deixalles. Després, reprodueixen en 3D les esferes en filament Pla ostra, un material biodegradable que utilitza elements orgànics, entre ells, restes d'ostres. Aquesta instal·lació se'ns presenta com un univers remot, restes oblidades que ens remeten a hàbitats possibles en el temps profund.

Finalment, Laia Ventauyol ha realitzat el vídeo Estaría bien que en algun momento podamos beber agua (2021), que representa la trobada d'un grup de saurins i altres persones a una muntanya de Mallorca per a cerca aigua subterrània.

El so, realitzat amb la col·laboració de Jaume Reus, modifica enregistraments de sons emesos per ratpenats.
Per altra part, també es poden apreciar un grup d'objectes esculturals que disposa Ventayol i que materialitzen la imatge i vídeo, i estan fets per les persones participants d'aquest. Aquests formen una mena de col·lecció de varetes, instrumental senzill, fins i tot precari, que esdevé apèndix imprescindible per connectar amb les forces tel·lúriques.