Tanca amb èxit de públic la quinzena edició del Sismògraf

La quinzena edició del Sismògraf, el festival de dansa i circ d'Olot, tanca amb èxit de públic després de quatre dies de programació. La proposta d'enguany ha exhaurit les entrades dels espectacles de pagament i els gratuïts a l'aire lliure també han gaudit d'una gran afluència de públic. La directora del festival, Tena Busquets, ha destacat la quantitat de públic i les propostes variades que s'hi ha pogut veure. Aquesta és la segona edició d'un festival amb més conscient que aposta per una programació artística que dona veu als reptes socials, ambientals i relacionals de la societat actual. Segons la directora: "El lema del nou Sismògraf ha pres més sentit que mai: som el festival que detecta el moviment tant del cos com del planeta".

Durant quatre dies, del 13 al 16 d'abril, el festival del moviment i el paisatge ha presentat una trentena de propostes d'arts vives a les sales, carrers i espais singulars i naturals de la localitat. En aquesta segona edició des de la transformació en un Sismògraf més verd, la programació ha presentat propostes nacionals i internacionals. D'entre aquestes, s'hi ha pogut veure vuit estrenes a Catalunya en entorns naturals singulars i propostes íntimes per a pocs espectadors amb diversos passis.

La programació

La programació s'ha explicat a través de quatre erupcions: s'hi ha vist propostes relacionades amb la natura morta, amb les relacions que s'estableixen entre espècies, amb els vegetals i amb els minerals.

De natura morta s'hi ha vist 'En un día claro puedes ver para siempre', de Rosa Casado i Mike Brookes, que durant tres dies s'han dedicat a desmuntar un cotxe separant minuciosament tots i cadascun dels materials que el componen; Habiter, de Katia-Marie Germain, un bodegó ballat que explora la relació entre el cos i l'espai, entre el cos i els objectes; Ciutat Dormitori, de Contenidos Superfluos, un site specific que s'endinsava al cementiri municipal per conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants; i No made Land «Les vanités», del francès Jean Michel Caillebotte, una instal·lació viva i monocromàtica feta íntegrament amb cartró, un bodegó contemporani.

De minerals hi ha hagut propostes com la guardonada FREEZE, de l'holandès Nick Steur, que crea escultures en directe amb pedres pacientment col·locades; i 'Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs', dels lleidatans Íntims Produccions i David Climent, sobre el futur que ens espera.

De propostes que mostren la particularitat del regne vegetal que dona lloc a proposar nous formats relacionals, hi ha assistit peces com Coreografías Selváticas, de la madrilenya Adriana Reyes, que enllaça les arts vives, l'antropologia i el món vegetal, on la intèrpret explica ballant les reaccions de cada planta; i Woods / Bosque, dels brasilers-portuguesos Clarice Lima / Futura & Linha de fuga, un espectacle a l'aire lliure que ha comptat amb la participació d'un grup d'intèrprets locals que, a través de fer invertides, han simulat Amazones en procés de desforestació.

Per últim, fugint de la mirada antropocèntrica, enguany s'hi ha vist moltes peces que es fixen en com es relacionen les diferents espècies que habiten el món. Per exemple, propostes com 'Ramat simfònic', de Moon Ribas i Quim Girón, un espectacle al cràter de Sant Francesc, que convida el públic a pasturar amb els mateixos creadors i pastors; o 'Sfumato', de Llum de Fideu, una reflexió poètica, itinerant i immersiva on seran els coloms els qui alimentaran als espectadors.

Entre la resta de la programació ha destacat Opium Clippers, de l'eslovena Neja Tomšič, un assaig visual que gira al voltant d'una cerimònia del te i el colonialisme; Terra Rhapsody, de Vaikonur / Ester Guntín, inspirada en la ciència-ficció, que parla sobre la nostàlgia de la Terra i la fascinació per la tecnologia; Maña, de la Cia. Manolo Alcántara, la construcció d'un arc gegant en directe fet de caixes molt pesades, utilitzant com a única premissa l'economia d'esforç i de moviment.

I aquest 2023 el Sismògraf ha recuperat 'Frock', de la companyia britànica de dansa inclusiva Stopgap Dance Company, una peça sobre l'Anglaterra dels anys 80 amb artistes amb diversitat funcional. El festival ha culminarat al Parc Nou en Moviment, el programa dominical de dansa i arts vives emplaçat en aquest marc natural incomparable i que ha portat a Olot quatre propostes d'arreu de l'Estat, fruit de la col·laboració del Sismògraf amb la Red A Cielo Abierto.

Tot i els episodis de pluja i vent que han acompanyat alguns espectacles, l'organització fa un balanç molt positiu d'aquesta quinzena edició i segona des de l'aposta per fer-lo més verd. "En aquesta edició hem viscut quatre estacions en quatre dies. Des dels projectes culturals haurem d'aprendre a relacionar-nos d'una altra manera amb aquest planeta, adaptar-nos i saber variar les propostes sobre la marxa. Això és el que hem fet aquest any i ens n'hem sortit", ha dit Busquets.

Sismògraf més verd

El Sismògraf és un dels impulsors de la Big Pulse Dance Alliance la xarxa de 12 festivals i cases de dansa d'arreu de la Unió Europea que treballen conjuntament per enfortir el sector. És l'únic festival català i de l'estat espanyol de la xarxa, a la qual es troben els festivals més importants del continent com Dance Umbrella (Regne Unit), Julidans (Països Baixos) i Tanz im August (Alemanya). El Sismògraf consolida així la seva transformació en un festival situat i conscient: actualitzat, sostenible i fet per a la ciutat i el seu entorn natural.