"El meu cos coneix cants inaudits...". Sobre gènere i monstruositat

Hélène Cixous i el seu text El riure de la Medusa, publicat l’any 1975, són l’eix vertebrador de la nova exposició del Bòlit sobre la monstruositat, la identitat i el gènere. Més que una exposició, El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, sóc carn espaiosa que canta és l’antetítol d’una recerca col·lectiva duta a terme per pensadores i artistes d’edats i àmbits dispars. Comissariada per Ingrid Guardiola i Marta Segarra, amb les obres de Laia Estruch, Forough Farrokhzad, Maria Isern, Marina Núñez, Txe Roimeser, Jara Rocha, Femke Snelting, Mireia Trias i Hélène Cixous, es pot gaudir del 10 de febrer al 30 d’abril al Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau.

En un espai molt literari, amb obres que dialoguen entre elles, trobem el cos i la veu com a protagonistes. Pensem en les bruixes, les sirenes, la Medusa, el cos malalt... les dones monstre com a resposta a l’imaginari masculí i binari. La imatge i la veu es creuen en diferents instal·lacions que conviden a repensar la bellesa, el desig i la relació amb el mateix cos i el de l’altre. Qui són les dones monstre? Com es conformen aquestes realitats marginals i quin significat els donem? Què és monstruós? Què cap dins dels estrets paràmetres patriarcals en què es construeixen les identitats? Amb aquestes qüestions i d’altres, l’exposició posa davant del públic peces que ens parlen des de la història, la teoria o el testimoni propi.

Les propostes de les artistes passen pel videoassaig, el documental, la performance, la lectura i la instal·lació d’arxius digitals en procés de creixement i mutació. Revisitem obres passades, com The House is Black, l’única obra cinematogràfica de la iraniana Forough Farrokhzad, del 1962, que mostra la vida en una leproseria, barrejant la poesia i el documental. També es presenten noves peces, com el cas de Mireia Trias i Maria Isern amb Del peix a l’espina, un videoassaig sobre el cos anorèxic i la relació amb l’amor, la gana, el desig i el cos. Així mateix, trobem obres en evolució, com x, y, z: Volumetric Regimes, de Possible Bodies (Jara Rocha i Femke Snelting), una recerca tecnològica i transfeminista sobre la relació de la representació del cos, la gestió del poder i les seves implicacions polítiques.

Tot acompanyat per un seguit d’activitats que ajudaran a posar context i a repensar aquestes identitats subalternes. Més d’una desena de jornades en què trobem visites guiades, performances, tallers, projeccions, taules rodones... fins i tot una lliçó magistral d’Hélène Cixous amb la Càtedra Ferrater Mora a la Universitat de Girona. Tot un conjunt de reflexions per fer front a un moment en què el debat sobre la identitat i el gènere es torna més actual que mai.