L'ACCA consulta sobre la futura Llei d’Ensenyaments Artístics

L’avantprojecte de llei d'ensenyaments artístics superiors (disseny, arts plàstiques, teatre, música, conservació i restauració, etc.), aprovat el 21 de febrer de 2023, està generant un debat entre les persones del sector que depassa les pròpies fronteres del sistema educatiu.

A petició de diverses persones sòcies, l'ACCA ha activat el protocol d'actuació davant les males pràctiques (PAAMP). Un cop classificada la causa com a “pública i de debat crític en línia”, i després d'haver-se fet una feina interna de recopilació d'informació, l'ACCA exposa les dades principals que han pogut recollir per tal d’exposar les diferents postures que s'estan prenent al voltant d'aquesta llei i demanar la participació dels seus socis, que poden enviar, fins el 17 d'abril, els seus comentaris abans de redactar el posicionament de l’ACCA davant aquest assumpte.

Els arguments presentats són:

En contra. Per un costat, es troba la Conferencia de Facultades de Bellas Artes que el 22 de principals arguments son que tot i estar d’acord “en que es preciso encontrar un espacio que regule las enseñanzas artísticas superiores que llevan años reclamando soluciones”, no poden acceptar que “se produzcan grietas en contra del sistema universitario” provocades per l’equiparació d’ambdós tipus d’estudis (segons el president de la Conferència, Alfonso Ruiz, “l'ensenyament universitari només es pot oferir a la universitat i no admetrem sota cap concepte que es confonguin competències professionals amb acadèmiques”). També consideren que si s’aprovés la llei, existeix la possibilitat que els ensenyaments artístics superiors i el seu professorat no passin pels processos d'acreditació i verificació de titulacions que s’exigeixen a les universitats, el que crearia un greuge injustificable (el professorat universitari té el doctorat o bé són professors investigadors/es que han de ratificar la seva capacitat formativa i investigadora periòdicament). Finalment, respecte a l’alumnat, insisteixen que els que accedeixen a estudis universitaris han realitzat estudis de batxillerat i han hagut de superar una prova d'accés.

A favor. A l'altre costat, recolzant l'avantprojecte de llei, es troben el CoNCA i l'Asociación Española de Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas (ACESEA). Pel que fa al CoNCA, manifesta que la reacció de la Conferencia respon a "interessos corporatius" i que sigui quin sigui el camí, cal trobar una solució al desemparament actual dels ensenyaments artístics (una alternativa a l'equiparació que planteja l'avantprojecte de llei podria ser –segons el propi CoNCA– la incorporació dels ensenyaments artístics a la universitat mitjançant un règim específic que preservés la singularitat de la seva naturalesa). Quant a ACESEA, que representa a 66 conservatoris i escoles superiors d'ensenyaments artístics públiques i privades, no entenen la reacció de la Conferencia, ja que consideren que l'avantprojecte reforça justament el paper de la universitat: "la novetat de la Llei en relació amb els títols és, simplement, que, ara sí, els títols de Grau en Ensenyaments Artístics Superiors (ja que en el cas dels Màsters en Ensenyaments Artístics Superiors ja passava), hauran de passar a tot Espanya processos de verificació i avaluació anàlegs als universitaris, com ja es fa en algunes comunitats autònomes des del 2013. Cosa que sembla haver-se obviat des de les declaracions abocades des de certes facultats de Belles Arts, com també sembla que s'oblida el fet que les i els aspirants a entrar als centres artístics superiors, a més del Batxillerat, han de superar unes proves específiques molt més exigents que les d'accés a la Universitat”. A més, encara que la nova llei obre la porta a doctorats propis dels centres d'ensenyaments artístics, aquestes hauran de “realitzar-se obligatòriament en col·laboració amb les universitats. El tercer cicle esdevindrà, així, no només un punt de trobada profitós a nivell acadèmic, sinó una font ingent d'estudiants que aniran dels graus i màsters d'ensenyaments artístics superiors a aquests nous doctorats universitaris. Per si això no fos poc, la Llei encara augmenta més el cabal d'estudiants que desembocaran dels ensenyaments artístics superiors als universitaris, en haver establert el requisit que per ingressar als nous Cossos de Catedràtics en Ensenyaments Artístics Superiors caldrà comptar amb el doctorat, que es va impartir de manera exclusiva a la Universitat. Per aquests i molts altres motius, sembla més que evident que la Llei d'Ensenyaments Artístics no només és respetuosa amb la Universitat, sinó que l'afavoreix en gran mesura".

Per altra banda, diversos socis de l’ACCA –vinculats als centres d’ensenyament– han comentat que aquest avantprojecte respon a la reivindicació històrica dels centres per apujar la qualitat de la seva formació, especialment, amb la inclusió de la recerca.