"Juego de niñxs, 1999-2022". La reivindicació del joc de Francis Alÿs

El MUAC (Museu Universitari d'Art Contemporani ) presenta Juego de niñxs, 1999-2022, una exposició que aplega el projecte Juegos de niñxs de Francis Alÿs i que es podrà visitar fins al 17 de setembre. A Juegos de niñxs lartista es va proposar construir una col·lecció de diferents pràctiques de joc de nens de tot el món i una mena d'arxiu antropològic d'una experiència compartida significativa. El projecte es tracta d'un arxiu en curs de pràctiques urbanes que la modernització va bandejant de la vida quotidiana, a mesura que el concepte d'espai públic va quedant trastornat pel predomini del transport vehicular i l'acaparament del temps lliure per les distraccions electròniques. Així Juegos de niñxs 1999-2022, reuneix 27 peces audiovisuals i dues pintures que registren jocs a localitzar-se a regions del món on les crisis econòmiques, la força de la tradició i les comunitats socials han fet subsistir la vida col·lectiva de la infància a l'espai públic.

Juego de niñxs, 1999-2022, comissariada per Cuauhtémoc Medina i Virginia Roy, ens mostra com les diversions infantils registrades per Alÿs pertanyen a una cultura subterrània en perill d'extinció que unia generacions i travessava fronteres, però a més a més són extremadament interessants per les seves implicacions conceptuals. Les seves regles, imatges i referències projecten una varietat de conceptes sobre el temps i el món, i suggereixen un substrat potent i antic de la nostra experiència compartida, motiu addicional perquè ens hàgim de preocupar de la seva imminent desaparició.

Des de 1999, Alÿs ve produint vídeos que documenten els jocs que tradicionalment els nens practiquen als carrers i patis de tot el món. Molts d'aquests vídeos tendeixen a localitzar-se a regions del món on el relatiu subdesenvolupament econòmic, i la força de la tradició i les comunitats socials, han fet subsistir la vida compartida de la infància al carrer. Tot i que sovint tenen un valor directe de documentació etnogràfica, també registren metafòricament els canvis de les societats contemporànies i els seus conflictes. Tant per la forma misteriosa en què certs jocs són practicats per societats en extrem diferente, com pel valor humà que comparteixen, apareixen també com un vehicle de significació que uneix cultures i modes de vida.