El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició Esclats d’un instant, 70’s. L’aportació de les artistes al fons d’art del diari Avui, comissariada per Elina Norandi i que fa una mirada en clau de gènere a aquesta col·lecció. L’exposició, inauguració la qual tindrà lloc l'11 de març (12 h), estarà oberta fins al 28 de gener. El fons d’art de l’Avui va néixer l’any 1975 quan es va iniciar el procés de creació del diari Avui, el primer diari en llengua catalana que es publicaria des de la Guerra Civil espanyola.
Amb la finalitat d’incrementar el capital fundacional, l’empresa periodística Premsa Catalana, SA va fer una crida als artistes del país perquè donessin una obra seva. Van ser molts els que van respondre a la petició, compartint el clima d’entusiasme que generava una publicació en català i les infinites il·lusions que aquest fet despertava. Quan, per fi, l’any 1976 l’Avui sortia a la venda, s’havia aconseguit reunir una col·lecció de gairebé quatre-centes obres.
Tot aquest fons d’art, i el que es va incorporar l’any 1994 després d’una segona crida del diari, va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya l’any 2011, quan l’empresa Premsa Catalana, SA va fer fallida i va ser dipositat al Museu d’Art de Girona. L’any 2019, el Museu va començar a indagar en aquest fons i va presentar una primera exposició dedicada a les diferents lectures que la varietat i la riquesa del conjunt poden generar. Aquesta segona exposició s’ha proposat des d’una mirada en clau de gènere.
Amb aquesta mostra, el museu vol analitzar la participació de les dones artistes en aquest fons d’art i, en concret, les que van lliurar la seva obra durant la primera recaptació, en els anys 1970, i que va coincidir amb una forta mobilització de les dones per reclamar els drets que el franquisme els havia vetat. Nombroses artistes van donar les seves obres d’acord amb les seves conviccions polítiques, però la postulació també va ser una oportunitat important per donar-se a conèixer —en un àmbit artístic que encara era molt poc favorable a la intervenció de les dones— i formar part d’una col·lecció que, ja s’endevinava, seria important. La col·lecció està formada per cent nou obres signades per dones.
Moltes d’elles avui són noms imprescindibles de l’art català; artistes que ja feia temps treballaven de manera professional. Però, a més a més, algunes deixaven veure en la seva obra el seu posicionament antifranquista i el seu compromís polític. D’altres encara lluitaven per la seva inclusió en l’àmbit artístic, per poder exposar i vendre; per a elles, figurar en aquest fons constituïa una magnífica ocasió de poder exhibir les seves peces i que el seu nom comencés a sentir-se.
Hi podrem veure obra de Carme Aguadé, Carme Garcés, Aurora Gassó, Núria Llimona, i Raymat, Pilar Font, Maria Girona i Benet, Esther Boix, Rosa Siré, Isabel Serrahima, Conxita Sisquella, M. Teresa Sanromà, Montserrat Mainar, Lola Anglada, Isabel Mas, Maria Cirici, Magda Bolumar, Susina Amat, Roser Capdevila, M. Josepa Colom, Maria Teresa Roca, Pilarín Bayés,Carme Bosch, Pilar Perdices, Aurora Altisent i Balmas Engracia Casas, M. Dolors Balanyà, Esther Palomer, Anita Solà d’Imbert, Alicia López, Creus, Chon Hernández, Colita, M. Rosa Andrés Graells, Conxa Ibàñez Escobar, Angelina Alòs, Rosa Amorós, Emília Xargay, Carme Coma, Madola (M. Àngels Domingo), Amèlia Riera Toyos, Sefa Ferré, Montserrat Gudiol, Carme Llobet Llambrich, Maria Bofill, Mercè Morey, Antonia Aguiló Pascual, Elisenda Sala, Roser Agell i Cisa, Montserrat Torras Sans, Fina Miralles, Eulàlia Grau,Rosa Farré Aurèlia, Muñoz Ventura, i Maria Assumpció Raventos.