ACVIC reflexiona el lloc i la seva pèrdua a "Recosits" d'Alícia Casadesús i el poeta Antoni Clapés

ACVIC acull Recosits, una exposició on l’artista visual Alícia Casadesús i el poeta Antoni Clapés reflexionen conjuntament sobre el lloc i la seva pèrdua. El resultat de la col·laboració entre ambdós creadors, que s’ha portat també al camp editorial amb la publicació d’un llibre, es podrà veure des del 2 de març i fins al 29 d'abril a la sala lateral. La inauguració tindrà lloc junt amb  la de l'exposició Perfect Day del fotògraf Txema Salvans. 

L’eix sobre el qual gira l’exposició és “el lloc entès com l’espai propi, el que cadascú habita mentalment, la nostra «petita pàtria» i no pas una pàtria política, sinó un indret, físic o moral, que interioritzem i que s’ha anat afaiçonant amb les pròpies arrels, els orígens, les vivències, les relacions... Aquell lloc que ens dóna tranquil·litat i serenor”, segons expliquen Casadesús i Clapés.  

A l’exposició, es podran llegir les poesies de Clapés al costat dels dibuixos de Casadesús però no amb la intenció que les primeres expliquin els segons o a l’inrevés sinó que es complementin. “Poemes i imatges conflueixen en un únic discurs, en un mateix dir. No hi ha cap voluntat d’ècfrasi. Cap intent d’il·lustrar amb paraules o imatges allò que les imatges o les paraules diuen”, afirmen.  

Recosits parla també “de la nostàlgia, del dolor de la pèrdua del lloc i que pot haver-se produït per circumstàncies diverses -entre d'altres, la degradació d’un espai, la falta de temps personal, la incomoditat de viure, o també i sobretot, l’exili, afirmen els artistes. Una mirada única sobre la dimensió ontològica de l’existència, que en el llibre publicat amb el mateix títol que l’exposició s’articula en dues parts, la primera com a reflexió sobre el lloc i la vida i la segona sobre la pèrdua del lloc i l’exili.    

Sobre Alícia Casadesús

Alícia Casadesús (L’Esquirol, 1968) és graduada Superior en Arts Visuals i Plàstiques per l'Escola d'Art i Superior de disseny de Vic. Practica el treball artístic en diferents formats des de l’escultura fins a la instal·lació i l’escenografia passant pel dibuix, la fotografia, etc. La seva obra parla de la mirada, del lloc, del silenci, de la lentitud, de la dificultat de dir amb el llenguatge, de la vida acordada amb la natura.

Casadesús és una artista visual que viu l’art com una part indissociable de la vida. Com una manera d’estar, de mirar, de pensar i des d’on dir el món. Dir-lo d’una manera lenta, una mica a contracorrent de com el vivim. I dir-lo intentant aportar un silenci a l’espectador immers en el brogit de la societat que habita.

El treball que ha anat definint la seva trajectòria sovint parla del lloc i és des de la reflexió i de la seva percepció que es desenvolupa; tant si és un lloc físic com conceptual. Alguns dels seus treballs que ha dut a terme els ha realitzat en col·laboració amb altres creadors, sobretot amb el poeta Antoni Clapés. D’aquí sorgeixen: «Microgrames» (2017), «Allí on la llum» (2018), «Recosits»(2021) i «Fer un lligall amb la roba ben plegada» (2022). 

Sobre Antoni Clapés

Antoni Clapés (Sabadell, 1948) és poeta, traductor i editor de poesia.

Des de fa anys viu a Barcelona, on participa activament en la vida cultural. Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb el gènere. Ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs de llibres, plaquettes i antologies. La seva poesia ha estat traduïda a idiomes com el francès, l’espanyol i l’italià. Ha fet lectures de la seva obra a Catalunya i altres països de llengua catalana i també a l’estranger.  

Ha treballat amb els artistes visuals Benet Rossell, Marga Ximénez, Lafon+Rierola, Jaume Ribas, Asunción+Guasch (Projecte ARCA), Pilar Abad i, especialment, amb Alícia Casadesús. I amb els músics Joan Guinjoan i Ferran Fages. Ha escrit nombroses ressenyes sobre poesia a diversos mitjans de comunicació.

Com a traductor, ha traduït, sobretot, Philippe Jaccottet i poetes quebequeses com Denise Desautels i Nicole Brossard i els poetes de llengua italiana Pietro Civitareale i Remo Fasani. També la prosa de Jules Renard, Marguerite Duras, Christian Bobin, Paul Valéry (Tel Quel), entre altres. És també editor de poesia i activista cultura i dirigeix Cafè Central, un projecte editorial independent al servei de la poesia que ha editat més de quatre-centes publicacions i fet més de mil accions relacionades amb aquest gènere literari. 

Ha estat distingit amb premis com el Poesia Joan Alcover (1989); Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010); Nollegiu (2018); i en el camp de la traducció amb el Mots Passants (2012); el premi de la crítica Serra d’Or (2020) i el Premi PEN de traducció (2021). 

És el creador d'espectacles com “Com una espurna”, a propòsit del centenari de Màrius Torres (2010); “No t’angoixis per les meves llàgrimes”, amb textos extrets de Tomba de Lou de Denise Desautels (2014), entre altres. Clapés va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de 1966 fins a la jubilació al 2013 va treballar com a consultor en la indústria informàtica.