El Departament de Cultura destina 2,4 milions a la Col·lecció Nacional

El 2022, el Departament de Cultura ha destinat 2.392.385 euros a la compra d’art contemporani, fotografia, còmic i il·lustració i béns culturals mobles per incrementar la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. En total, s’han adquirit 974 peces entre obres d’art, objectes i fons patrimonials, entre les quals destaquen les obres de 122 artistes, autors i autores, i s’han tramitat 112 donacions.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presentat avui les noves adquisicions en roda de premsa a Lleida, al Morera-Museu d’Art Modern i Contemporani, i ha afirmat que “el Departament de Cultura aposta per la Col·lecció Nacional perquè és de tot el país, de tota la gent. “Avui estem a Lleida precisament per això, per reforçar que la col·lecció és nacional, i que el patrimoni català que forma part de la Col·lecció és per a tot el territori, i arriba als museus i arxius de tot Catalunya”.

“Les adquisicions de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya no conformen només un llistat d’obres, sinó que ajuden al sector, reforcen la presència dels artistes d’arreu del territori, permeten equilibrar el sistema artístic català a partir de l’anàlisi, per exemple, de la manca d’obres de dones, o de períodes històrics poc representats als nostres equipaments, i ajuda a completar les col·leccions temàtiques dels equipaments patrimonials de Catalunya”, ha dit Garriga.

Amb l’objectiu de donar el màxim suport al sector cultural, el Departament de Cultura va invertir 2 milions d’euros el 2021 a les noves adquisicions, xifra que el 2022 ha estat superada amb prop de 2,4 milions d’euros. Durant la presentació a Lleida, la consellera Garriga ha anunciat que aquest 2023, el Departament de Cultura seguirà la tendència a alça dels últims anys i seguirà fent un esforç d’inversió per adquirir obres, amb una dotació de sortida prevista de 2,6 milions d’euros: “Seguim incrementant la dotació, perquè apostem per aquesta Col·lecció Nacional”.

La consellera ha estat acompanyada del Paer en Cap de l’Ajuntament de Lleida, Miquel Pueyo; del director del museu, Jesús Navarro, en representació dels museus i arxius dipositaris de les adquisicions i dels equipaments que conserven la col·lecció nacional; de l’artista visual Francesca Llopis i de la directora de la galeria Bombon Projects, Joana Roda, en representació del Pla Integral de les Arts Visuals; i del periodista cultural Juan Bufill, en representació de la Comissió del Còmic i la Il·lustració i del Pla Nacional de Fotografia.

Col·lecció d’art contemporani

En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, el Departament de Cultura ha adquirit 43 obres de 43 artistes per un valor de 599.399 euros. La Generalitat ha fet un esforç d’inversió en els últims anys per adquirir obra d’artistes visuals, passant de 130.249 euros el 2016 a superar el mig milió d’euros, la inversió més alta en arts visuals fins el moment, i que ha crescut un 17% respecte l’any passat. El 2022 s’han comprat 43 obres per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, a 18 artistes dones i a 25 artistes homes. La majoria són obres d'artistes vius i en actiu i predominen les produccions de l'última dècada d'artistes que han nascut entre 1971 i 1985.

Les obres comprades per la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani seran dipositades en 15 museus de Catalunya i aborden qüestions polítiques com el feminisme i les identitats dissidents o els camps de treball franquistes. També fan palesa la diversitat de tècniques artístiques i els llenguatges presents en l’art contemporani: instal·lacions, fotografia, videoart, performance, art digital i arts plàstiques entre d’altres.

Les obres adquirides pel Departament de Cultura per a formar part de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani han estat escollides per una Comissió formada per la direcció del MNAC i el MACBA, persones representants del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, els Centres Territorials d’Arts Visuals de Catalunya, i persones expertes independents proposades pel CoNCA i la Plataforma d’Arts Visuals de Catalunya. La comissió està coordinada per la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques i la direcció de l’Àrea d’Arts Visuals de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Entre les obres singulars, destaca l’edició d’ampolles de vi del projecte Difesa della Natura (1983) de Joseph Beuys que anirà al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca del Penedès. També REALtime (2021), instal·lació informàtica d’Antoni Abad que serà dipositada al Museu de Mataró; la sèrie de 150 polaroids d’Àngel Jové, Polaroids: Lo país de Malaiusa. Sèrie de franja pur (1989), o la instal·lació escultòrica de Marga Ximenez, De llibres i llars (2017), que aniran dipositades al Morera-Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida.

Destaquen un bon nombre de vídeo-instal·lacions i vídeos amb obres de Lúa Coderch, Palau de vent (2021), que anirà dipositada al MACBA; Alba G. Corral, Bernat pescaire escoltant a Suso (2022), que anirà al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; Francesca Llopis, Dins per dins (2021), una obra rodada a La Ricarda, que va al MNAC; Clàudia Pagès, Gerundi circular (2021), que va al MACBA;  Job Ramos, A la intempèrie (2021), que va al Museu de la Garrotxa, a Olot;  Mireia Sallarès, Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por (2021) i Oriol Vilanova, Reproduccions (2022) que van al MACBA; o Claudio Zulián, Vallès: fabricar passats, fabricar futurs (2019), que anirà al Museu d’Art de Sabadell.

També s’han comprat instal·lacions multimèdia i de tècniques diverses d’Erick Beltrán, La part abyssale (2013); de Pedro Torres, House of the Sun (2020) i Oriol Vilapuig, Otranto fanfàrria (2019-2022), que van al MACBA; o Aureli Ruiz, Love indifference (Homo sacer) (1994/2005/2007), que va al Museu d’Art Modern de Tarragona. Instal·lacions sonores de cabosanroque, Petrotuning (2021), que anirà al Museu d’Art de Girona, i Vicens Vacca, Retard (2021), que anirà en dipòsit al Museu de l’Hospitalet. La col·lecció s’enriquirà amb obres emblemàtiques d’artistes poc representats als museus com Mari Chordà, amb una obra marcadament feminista com Vulva (1968), que va al MACBA i una altra, Colgada de un cuadro (1972), que anirà al Museu d’Art Modern de Tarragona, o Joan Rabascall, Kultur (Sèrie Mass Media) (1973), que va al MNAC. I s’han recuperat autors històrics com Javier Vilató, amb l’oli La chambre (1958) o Carmen Aguadé, amb una obra influenciada pel Pop, Sense títol (1971), que van al MNAC. També obres de contingut més polític i crític com les de Domènec, Arquitectura española, 1939-1975 (2014-2018), que anirà al Museu de Mataró, i de Daniel Gasol, Identidades punibles (2021), que serà dipositada al Museu de Valls, i obres ceràmiques de Rosa Amorós, que aniran al MNAC, o una performance de Dora Garcia, Two Planets Have Been Colliding for Thousands of Years (2017), que anirà al MACBA.

Pla Nacional de Fotografia

El Pla Nacional de Fotografia ha adquirit el 2022 537 fotografies de 36 autors i autores diferents, per un import de 349.388 euros. Un dels principals eixos del pla és vetllar que les expressions fotogràfiques de les autories més significatives a Catalunya estiguin presents, protegides i valorades.

Per això, cada any, s’obre una convocatòria pública per a la recepció de propostes d’adquisició d’obra fotogràfica susceptibles de formar part de la Col·lecció Nacional. Aquest any, per primera vegada, s’ha normalitzat el procediment per la presentació de propostes facilitant la tramesa de les sol·licituds i ampliant la difusió de la convocatòria. Per fer la selecció d’obres a adquirir, la comissió ha valorat la seva significació artística, històrica o documental, amb la voluntat d’omplir els buits destacats a les col·leccions de les principals institucions públiques.

Un altre criteri ha estat la perspectiva de gènere per donar visibilitat al conjunt de dones que s’han dedicat a la producció fotogràfica a Catalunya. Un exemple és l’adquisició de l’obra de la lleidatana Maria Esther Remacha i la seva sèrie Lluitadores de la terra, l’obra de les artistes emergents Laia Moretó i Sara Sánchez, i els projectes fotogràfics Fer Casa i la Sèrie orgànica de la Carme Masià, que compta ja amb una llarga trajectòria artística.

Altres grans noms que s’incorporen a les col·leccions públiques són els autors històrics com Agustí Centelles, Napoleón, Josep Alemany, Colita, Manel Esclusa, Rafael Arocha i Manel Úbeda, entre altres. El Pla Nacional de Fotografia, juntament amb els d’altres disciplines, formen els plans de foment sectorials de la Generalitat de Catalunya. L’obra fotogràfica serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Morera-Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, el Museu Abelló i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (Arxiu Municipal de Girona – Centre de Recerca i Difusió de la Imatge).