"Il·lusions i il·lusionisme" de Joaquim Gomis a la Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró presenta del 7 de febrer al 14 de maig l'exposició Il·lusions i il·lusionisme. Fotografies de Joaquim Gomis comissariada per Martina Milà. La mostra aplega fotografies que van des de la dècada de 1940 fins a l’inici dels anys seixanta i van ser preses en diferents indrets de Barcelona, Sitges i el Masnou. La selecció destaca l’interès que tenia Joaquim Gomis per la diversió popular, pels objectes insòlits i pel món del joc infantil i familiar. 

Il·lusions i il·lusionisme arrenca amb una fotografia feta al parc de la Ciutadella de Barcelona el desembre del 1946, en plena autarquia franquista. Aquest període de privació i escassetat econòmica, que es va perllongar fins al principi dels anys seixanta, coincideix justament amb els vint anys que comprèn la mostra. En una de les imatges, un grup de persones ben abrigades miren els peixos de la gran font del parc. L’aigua i els moviments dels peixos els distreuen i els emmirallen amb formes fluïdes i canviants que creen senzilles il·lusions que els fan oblidar la duresa de la seva vida quotidiana. Aquesta fotografia obre una seqüència d’instantànies que evoquen instants de màgica estranyesa: imatges de tasques o d’oficis que, pel fet d’haver desaparegut, ens semblen curiosos, a la vegada que ens fan pensar en jocs o tradicions populars; objectes amenaçadors –com el mussol dissecat de la botiga de taxidèrmia de la plaça Reial– que ens fan sospitar que en qualsevol moment podrien prendre vida, o la transformació radical de l’entorn que pot aconseguir el disseny d’un artista, com és el cas de la caseta del gos feta per Moisès Villèlia per a la casa d’una família del Masnou.

L’exposició Il·lusions i il·lusionisme ressona amb Amics imaginaris, l’exposició que la Fundació presentarà aquesta primavera a les seves sales temporals i que vol introduir els públics familiars a les possibilitats imaginatives i creatives de l’art contemporani.

Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 1902-1991), empresari, promotor artístic, col·leccionista i president de la Fundació Joan Miró entre el 1972 i el 1975, va ser un dels primers fotògrafs catalans a emprar un llenguatge modern. Durant més de cinc dècades, va desenvolupar una àmplia i rigorosa producció fotogràfica, que va estar vinculada als posicionaments artístics més avançats de la seva època. Va ser membre fundador d’ADLAN (Amics de l’Art Nou, 1932-1936) i del Club 49 (1949-1971), dos dels grups més actius en la difusió de l’art d’avantguarda a Catalunya entre el 1930 i el 1970. El seu fons fotogràfic és un valuós testimoni sobre la vida, l’obra, els paisatges i el procés creatiu de Miró, amb qui Gomis va mantenir un estret vincle d’amistat.

Les col·leccions de fotografia de Joaquim Gomis es conserven actualment al Fons Gomis de l’Arxiu Nacional de Catalunya, del qual la Fundació Joan Miró gestiona els drets. Aquest fons consta de 70.000 imatges i documentació complementària (cartes, reculls de premsa, llibres i catàlegs). Des de l’any 2012, la Fundació Joan Miró programa exposicions de fotografia al seu vestíbul. A partir de l’acord amb els hereus de Joaquim Gomis i la Generalitat de Catalunya, la Fundació s’encarrega de gestionar l’Arxiu Gomis, a més de difondre’n el fons i de potenciar l’estudi de l’obra del fotògraf. Amb aquesta voluntat, al vestíbul s’hi exposa temporalment l’obra de Gomis, alternant-la amb mostres d’altres creadors que han practicat la fotografia de manera amateur.