Fundación MAPFRE presenta la primera retrospectiva de Leonora Carrington a l'Estat

La Fundació Mapfre Madrid presenta Leonora Carrington. Revelació, la primera exposició antològica consagrada a aquesta artista que se celebra a l'Estat. Autora versàtil i eclèctica, contínuament a la recerca de noves formes d'expressió, Carrington resulta una figura clau per formar una imatge més completa del art del segle XX. Avançada al seu temps en la preocupació per l'ecologia i els drets de la dona, l'autora va desenvolupar un llenguatge amb què va evocar «un món fascinant de rituals màgics on res és el que sembla i succeeixen les transformacions més increïbles», en paraules de Tere Arcq, comissària de l'exposició juntament amb Carlos Martín i Stefan van Raay, director del Cobra Museum voor Moderne Kunst d'Amstelveen, als Països Baixos.

L'exposició que aplega 188 obres (entre pintures, dibuixos, fotografies, escultures, tapissos i documents) es desplega al llarg de 10 seccions, combina el relat biogràfic amb l'estudi dels temes més destacats a l'obra de Carrington. Després d'abordar els seus orígens a l'Anglaterra postvictoriana, la vinculació al surrealisme i el pas per Espanya, la mostra s'endinsa en interessos com la posició de la dona al món i en la història, el desarrelament i les migracions, l'esoterisme i la màgia o el sincretisme religiós i cultural. La figura de Leonora Carrington es revela com la d'una artista el treball de la qual troba nombrosos ressons en les preocupacions i els reptes del món actual.

Entre les peces exhibides destaquen el conjunt decoratiu realitzat per a la casa que va compartir amb Max Ernst al sud de França; Down Below, l'únic quadre localitzat entre els dos que va fer a Espanya, i que inspira les seves Memòries de baix; altres obres clau com Green Tea (del MoMA de Nova York) o The House Opposite (West Dean College), on presenta un autèntic inventari de les seves vivències fins a arribar a Mèxic. L'exposició es corona amb el gran projecte per al Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic, el mural El món màgic dels maies, que només en una ocasió anterior ha creuat l'Atlàntic i es presenta per primera vegada ara al públic espanyol.

Leonora Carrington

Leonora Carrington (Clayton-le-Woods, Lancashire, 1917-Ciutat de Mèxic, 2011) neix al nord-oest d'Anglaterra en una família de classe alta. Amb quinze anys viatja a Florència, on té ocasió de contemplar la pintura dels mestres antics italians. Ja de tornada al Regne Unit, el 1936 aconsegueix que els seus pares li permetin estudiar art a Londres, on al juny visita la primera exposició surrealista a Gran Bretanya i l'any següent queda enamorada de l'obra de Max Ernst durant una mostra individual d'aquest, a qui coneix de seguida en un sopar i inicia amb ell una relació que no compta amb l'aprovació dels pares. Ràpidament, la parella es muda a París, cosa que va provocar una ruptura entre Leonora i la seva família.

A la capital francesa, i malgrat la seva negativa a entrar al grup de manera oficial, Leonora es fa amb els surrealistes. Aviat la parella es muda a la localitat de Saint-Martin-d'Ardèche, a la Provença, però la seva vida de seguida es veu condicionada per l'arribada del nazisme. Max Ernst és arrestat pel seu origen alemany i, per tant, és considerat enemic de França; Leonora fuig a Espanya, on és ingressada en un hospital psiquiàtric a Santander després de patir una crisi nerviosa.

Després d'un tractament dur i tortuós, l'artista va recalar a Madrid i després a Lisboa, on es va poder embarcar cap a Nova York amb el seu recent marit, Renato Leduc. A finals de l'any 1942 s'estableixen a Mèxic, on ella desenvoluparà la seva obra de maduresa. El 1962 rep l'encàrrec de pintar el mural El món màgic dels maies per al Museu Nacional d'Antropologia a Chapultepec, Ciutat de Mèxic. A causa de les revoltes estudiantils i de la massacre de Tlatelolco, el 1968 Carrington decideix abandonar el país juntament amb els seus fills.

Durant els vint-i-cinc anys següents viu als Estats Units, primer a Nova York i més tard a Chicago. L'any 2000 és nomenada Ciutadana d'Honor de Mèxic DF, on havia tornat el 1990, i el novembre d'aquest mateix any rep la condecoració de l'Ordre de l'Imperi Britànic a la residència de l'ambaixador del Regne Unit a Mèxic.

El maig del 2011 l'artista mor de pneumònia a l'edat de noranta-quatre