FCC-Segell-banner4
Sílvia Riva González. Ministra de Cultura i Esports d’Andorra

Entrevistes

Sílvia Riva González. Ministra de Cultura i Esports d’Andorra

Eude, genericthumbnail_BANNER BONART (2)

Sílvia Riva González (Andorra, 1979), llicenciada en dret i ciències polítiques per la UPF i màster en dret andorrà, és ministra de Cultura i Esports des del maig del 2019 a l’executiu que presideix Xavier Espot com a Cap de Govern d’Andorra. Les prioritats amb què es va presentar a les eleccions incloïen l’elaboració d’un Llibre Blanc de la Cultura, ja publicat, i un Pla Estratègic, que està en marxa, per estructurar el futur cultural del país.

 

 

Per què aquestes prioritats?

Preteníem un canvi de paradigma en la gestió cultural. El sector cultural havia fet un gran pas i s’havia professionalitzat, havien emergit un gran nombre de manifestacions culturals i hi havia una sèrie de persones que volien dedicar-se professionalment a la cultura. Ens calia un llibre blanc com a projecte estratègic per promocionar el nostre teixit cultural i, al mateix temps, gestionar el patrimoni de la llengua. Va arribar la pandèmia però el sector cultural va mostrar resiliència i va continuar endavant.

 

Com s’elabora el llibre blanc? 

Es fa conjuntament amb la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació. Volíem que l’agent cultural, el creador, l’empresa cultural o el ciutadà consumidor de cultura tingués el seu fòrum a l’hora d’aportar elements per al canvi en la gestió cultural. El procés va durar quinze mesos, amb taules sectorials en funció de la disciplina artística, i el Llibre Blanc de la Cultura es va publicar el 2021. 

 

Va ser un primer pas. 

Tot seguit es van començar els treballs per elaborar el Pla Estratègic. Aquest document inclou, fins al 2030, accions que s’implementen aquest final de legislatura i d’altres que són a llarg termini. 

 

Volen un museu que reivindiqui el patrimoni històric, artístic i cultural d’Andorra i que sigui un catalitzador de l’oferta museística i cultural.

Era el segon dels grans projectes amb què vam concórrer a les eleccions. El museu nacional és una instal·lació que el país reclama i és veritat que la part d’infraestructura va quedar ajornada dins del context pandèmic, però s’ha seguit fent una feina molt important: elaborar un relat històric del país, la part més identitària. Hi ha la voluntat que a la propera legislatura el museu nacional es reincorpori a l’agenda política i es desenvolupi, però ja s’ha avançat molt amb el que és l’endreça de les col·leccions del nostre patrimoni i en l’elaboració del relat històric, el de la construcció del país que és avui Andorra.

 

S’ha recuperat la normalitat després de la pandèmia? 

Tenim un teixit cultural més fort del que érem conscients. Amb el lema La cultura no s’atura es van crear espais de programació per a tots aquells esdeveniments que s’havien anul·lat. El Govern, amb l’ajuda de tots els Comuns, donant un missatge d’unitat institucional cap al sector, vam reunir recursos per poder finançar produccions i agenda cultural. És important que les produccions en què s’està treballant siguin conegudes més enllà de les nostres fronteres, i en el llibre blanc una de les línies estratègiques és que el sector ha de caminar cap a la internacionalització.

 

Com són les relacions amb els estats més propers?

Molt bones. Amb el ministre Iceta compartim punts sobre la visió de l’Estatut de l’Artista. Actualment aquí a Andorra està en tràmit com a proposició de llei impulsada pels cinc grups parlamentaris de la cambra, amb la qual cosa destil·la un consens de les forces del país en regular i en millorar les condicions dels artistes. Amb la regió d’Occitània hi ha un grup que funciona molt bé i Cultura s’hi ha integrat perquè a Andorra hi ha una arrel de cultura francesa molt important. També hem creat un programa conjuntament amb Exteriors on, mitjançant les nostres ambaixades, fomentem sinergies entre els nostres creadors i els d’aquells països. 

 

I amb Catalunya?

Pensem que la Fundació Ramon Llull, que agrupa els territoris de parla catalana i que té molts objectius, però principalment el de convocar els Premis de Cultura Catalana, de creació, de traducció i de catalanística, té més potencial. Pretenem reconnectar-nos per ratificar la voluntat d’Andorra que realment siguin la llengua i la cultura el leitmotiv de la Fundació perquè, més enllà dels colors polítics, hi ha la llengua i la cultura que compartim.  Amb el nomenament de la nova directora, Teresa Colom, hem acordat elaborar un projecte que no només expliqui la llengua i la cultura catalana cap enfora sinó que sigui participat en tots els territoris i on totes les variants de la llengua tinguin el seu protagonisme. Estem en contacte permanent amb la consellera Garriga i tots els consellers de Cultura restants perquè el lliurament d’enguany dels Premis Ramon Llull torni a situar aquesta eina tan important com és la Fundació per donar a conèixer la cultura i la llengua que ens uneix.

 

Aquest any Andorra no va participar en la Biennal de Venècia. 

Andorra valora poder estar en els projectes internacionals i acaba de tenir un pavelló a l’exposició de Dubai. Volem que Andorra tingui presència a la Biennal de Venècia però també és veritat que ens cal trobar un mecanisme satisfactori per participar en esdeveniments d’aquest nivell. La baixa de presentació de projectes va alertar-nos i algun mecanisme havia de canviar. Calia una reflexió. Es va creure oportú fer reunions amb exbiennalistes i excomissaris i s’ha redefinit un nou model. La voluntat és tornar a la Biennal de Venècia, però amb millors condicions. 

 

El Centre d’Art i Exposicions d’Andorra la Vella era una vella reivindicació.

És un gran objectiu. El Govern tenia un acord amb el Comú d’Escaldes-Engordany per ubicar el Centre d’Exposicions del Govern, però el Comú, pensem que equivocadament, va rescindir la col·laboració. El Govern va ser reactiu i el Comú d’Andorra la Vella ràpidament es va mostrar sensible. I no només va posar a disposició l’espai, sinó que es va fer càrrec de les reformes d’ampliació. Convido a veure les exposicions programades aquest 2022 amb artistes nacionals i referents que donin valor al que tenim i amb qui mantenir un diàleg amb les tendències que giren pel món. 

 

S’ha treballat molt en l’àmbit de patrimoni. 

A Andorra tenim molta pedra seca i una forta presència del romànic. Aquest patrimoni romànic que cuidem amb tanta cura integra una candidatura transnacional a Patrimoni Mundial de la Unesco que pilota Andorra amb els ministeris francès i espanyol. És la candidatura que explica Andorra com a coprincipat mitjançant el patrimoni immoble de les diferents parròquies i es presenta conjuntament amb la catedral de la Seu d’Urgell i el castell de Foix. Se’ns ha valorat molt bé la multilateralitat a l’hora de treballar elements patrimonials. Quina millor manera que tenir el reconeixement de la Unesco a un país sense exèrcit que cohabita amb el seu entorn.

 

A Andorra hi ha molt talent.

El talent està fet per circular. El talent ha de sortir, treballar amb altres creadors. Hem d’exportar la nostra cultura al món i també ajudar les noves generacions de casa. En el Pla Estratègic, una de les línies és el cens d’artistes, un format que permet que altres països coneguin qui són els nostres creadors i què fan. Estar present en el catàleg dona visibilitat.

Jordi Grau

Jordi Grau i Ramió. Periodista (Girona, 1957). Vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Girona. Ha estat director adjunt d'El Punt Avui i director d'El Punt Avui comarques gironines. Va ser el primer director d'El 9 Esportiu de Catalunya. Ha treballat a Ràdio Girona  i al Diari de Girona. Acualment col·labora amb El Punt Avui  i presenta "La Ciutat dels llibres" a TVGirona. Ha escrit "Puigdemont, el president @KRLS" i va ser coordinador i coautor de "Les pilotes del Borbons" i "Els Borbons en pilotes" i dels quatre llibres "Diari d'una retirada" sobre el final de la Guerra Civil a Catalunya. 

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021