"Sense rumb. Imago Mundi", nova lectura de la Col·lecció Es Baluard

Des del 3 de febrer, i fins al 21 de gener del 2014, Es Baluard Museu presenta una nova lectura de la seva Col·lecció, que té com a línia d’investigació la representació i projecció del món en la seva contemporaneïtat. A partir de l’interès a recuperar el llegat medieval i posar l’èmfasi en ser capaços de, igual que van fer els cartògrafs, imaginar el món, s’ha proposat al comissari Agustin Pérez Rubio dur a terme una lectura en clau contemporània de què vol dir imaginar el món avui a través dels treballs d'Ignasi Aballí, Miguel Ángel Campano, Alfredo Jaar, Bouchra Khalili, Ángeles Marco, Manolo Millares, Joan Miró, Robert Motherwell, Gabriel Orozco, Jorge Oteiza, Claudia Peña Salinas, Gala Porras-Kim, Tomás Saraceno o Hassan Sharif, entre molts d'altres.

La nova lectura de la Col·lecció Es Baluard, juntament amb els préstecs de col·leccions privades de l’illa, se sustenta en la noció de desorientació i dislocació com a estratègies preses de manera conscient per desmuntar la construcció de la història de la humanitat i les representacions de la Imago Mundi –Imatge del Món– que ens han arribat. A més, pretén, a través de les obres com a formes de representació, deixar de perpetuar i erradicar dels nostres conceptes, escrits i imatges, la matriu colonial, imperial, racista i sexista del pensament eurocèntric.

La conscient narració entretallada del projecte pren una forma especulativa per aterrar en fets, històries i microhistòries per entendre els canvis i els qüestionaments a la nostra manera de mirar, narrar i representar. Així, confronta les accions i els desitjos dels artistes i les potencials formes d’apropament a aquestes obres des del rebuig –formal i conceptual–, per portar-nos a una dislocació espaciotemporal que servesqui de ruptura amb el positivisme racionalista i modernista de l’eurocentrisme.

Bouchra Khalili. Mapping Journey #2, 2008

Al llarg del recorregut d’aquest viatge, aquestes estratègies s’evidencien més concretament en la relació entre obres que s’aglutinen i permeten diverses parades en l’espai difús: comparant les formes de narració històrica i contemporània en les seves representacions, amb la il·lustració com a teló de fons; en les històries emmudides que ara se senten en la seva literalitat, o en la reescriptura a partir de microhistòries; des dels qüestionaments als judicis de valor sobre què constitueix l’artisticitat d’un objecte o d’una obra d’art, i la seva funció en els museus, tot i formar part d’espolis i violències; i com els postulats de la modernitat, en favor d’un pretès progrés humanista, han ocultat aquestes desigualtats socials i polítiques mundials, que segueixen avui en dia perpetuant el règim cisheteropatriarcal colonial.

Estratègies fonamentades transferides com a formes que els artistes han refusat en aquesta resistència a l’ordre colonial en què el Museu i les nostres maneres de pensar, aprendre, comunicar i produir s’assenten. Formes de resistència, moltes vegades de resiliència perquè són en primera persona, per entendre que perdre el rumb, no arribar a una direcció concreta, és part de l’estratègia d’un nou aprenentatge.