La 16a Edició del Festival Pepe Sales ret homenatge Alejandra Pizarnik

La 16a edició del Festival Pepe Sales 2023 evoca i ret homenatge Alejandra Pizarnik (1936-1972, Buenos Aires, Argentina), considerada una de les poetes més influents del segle XX.

Aquest passat dilluns es va realitzar la roda de premsa per presentar les novetats d’aquesta edició en la que hi van ser presents Quim Ayats, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, representació de la Diputació de Girona, Consol Ribas i Lluís Llamas, directors del Festival, Sílvia Planas, directora del Museu d’Història dels Jueus de Girona, Edu Sivori, Poeta i psicòleg social, Ester Bertran, periodista i Alex Meyer, ajudant de direcció, en representació dels col·lectius LGTBI+.

Segons la direcció del festival un dels principals objectius d’enguany és el de projectar el missatge de superació, d’empodarament de la dona, de clam per la llibertat sexual i de compromís social que l’autora bisexual manifesta, transmet a la seva obra. Per tant el que es vol és combatre les causes de la discriminació per raons de raça, classe, origen, orientació sexual i gènere; provocar i exhibir la creació artística fora del circuit tradicional; establir vincles artístics entre els participants superant l’àmbit estricte del festival; donar espai a totes les manifestacions i tendències artítiques sense exclusió; contribuir a l’àmbit literari en llengua catalana publicant traduccions de l’obra de Pizarnik, fins ara inèdita en aquesta llengua i potenciar la idea de ciutat com espai d’intercanvi, de compartició generosa de la cultura i de confluència d’idees.

Pel que fa als fils que projecta la figura de Pizarnik aquests seran: els fills de la diàspora, que farà una reflexió al voltant dels fills d’emigrants, els refugiats o exiliats, dels empesos per les guerres o perseguits per motius ètnics, religiosos, polítics, etc...

Altres dels temes importants que es tractaran serà el suïcidi, la contracultura i les poetes oblidades. Pel que fa a la programació del festival aquesta s’inicia el 21 de gener amb la presentació del festival a càrrec de Xavier Más de Xaxàs, periodista, i la inauguració de l’exposició col·lectiva d’Arts Plàstiques i la realització de la performance La condesa sangrienta presentada per Àlex Cabarrocas, Gabriela Fernández, Enya Pérez i Àlex Meyer, Luciana Piccioni i Maia Rinaldi.

Pel diumenge dia 22 a partir de les 11:30 hores es sortirà des de la Plaça Catalunya i es realitzarà un recorregut amb 10 motos amb els Dimonis de Santa Eugènia i “motards”. El trajecte inclou un recital de poesia a La Sopa per fer arribar la cultura a col·lectius i espais exclosos dels circuits culturals i tradicionals.

Pel dilluns 23, es durà a terme la conferència titulada Alejandra Pizarnik: una filósofa a càrrec de Luna Miguel, escriptora i poeta. També es farà la lectura de poemes amb Mariona Ginès, Silvia Ardèvol, Abel Debritto i Joyce Lagong.

A partir de les 20:00 hores del vespre es realitzaran actuacions de música, teatre, dansa i performance amb 40 artistes interpretant l’obra i el temps d’Alejandra Pizarnik.

Al Cinema Truffaut es podrà veure el Festival de Curtmetratges inèdits el dia 25 a partir de les 20:00 hores, en que diferents realitzadors presentaran els seus treballs audiovisuals inspirats al Pizarnik com: Albert Serra, Albert Gisalló, Albert Sala, Antonella Sturla i Flora Ferrari, Ariadna Raventós, Christopher Faranier, Emmanuel Clamenceau, Ester Bertran, Eva Navarro, Jordi Muñoz Salló, Paco Cavero, Paula Fabianna, Piròmana d’Argos i Xevi Pérez.

Pel dijous 26 es realitzarà al Centre Cultura la Mercè un debat obert sobre poetes oblidades, contracultura, els fills dels refugiats, el suïcidi amb Sílvia Planas, Pepe Ribas, Diana Español i Edu Sívori. Tot seguit es farà la lectura de textos amb Amèlia Rodríguez, Sílvia Ardévol, Elisenda Bautista, Angel Arial i la participació del públic assistent.

Finalment es farà la cloenda de l’exposició temporal el dia 9 de febrer a les 20:00 hores al Centre Cultural La Mercè.

Obra i vida de Pizarnik

Alejandra Pizarnik va néixer el 1936 a Avellaneda, a l’Argentina. La seva família, jueus ucraïnesos, feia poc que havien arribat a aquest país fugint del nazisme. El desconeixement de l’idioma per part dels seus pares li provocà retard lingüístic i tartamudesa incipient.

La seva infantesa i adolescència van ser marcats per una molt baixa autoestima. Per altra part, per contraposició a la imatge ideal de les joves del moment, va esdevenir una jove excèntrica, rebel, conflictiva i va començar la seva addicció a les drogues. I tant com creix el seu anticonvencionalisme, creix la seva devoció per la literatura: Rimbaud, Rilke, Sartre, etc...

Va estudiar filosofia i periodisme a Buenos Aires tot i que no va acabar els estudis. La seva formació artística es va iniciar amb el mestre Joan Batlle Planes (Torroella de Montgrí, 1911-Buenos Aires, 1966), pintor surrealista que va exercir una gran influència en l’autora.

Des del 1954 va redactar esl seus Diaris, publicats després de la seva mort, una de les obres més rellevants de la literatura argentina. Del 1960 al 1964 va viure a París, va treballar per la publicació Cuadernos, escrivia articles i poesia, feia de traductora, etc...

Després de la seva etapa de París va tornar a Buenos Aires i el 25 de setembre de 1972, als 36 anys va morir per una sobredosi de pastilles una cap de setmana que havia sortit amb permís del hospital psiquiàtric de Buenos Aires on estava ingressada. A la seva habitació s’hi van trobar els darrers tres versos que va escriure: no quiero ir nada más que hasta el fondo. Amb la seva mort va néixer un mite.