Miró-Gaudí-Gomis a la Fundació Miró

Del 8 de juny al 6 d'octubre de 2019, La Fundació Joan Miró presenta l’exposició Miró-Gaudí-Gomis. La mostra, organitzada a partir dels fons de la Fundació i comissariada des de l’equip de Col·leccions per Teresa Montaner i Ester Ramos, posa en relleu les afinitats creatives dels dos artistes a través de les fotografies de Joaquim Gomis, primer president de la institució i gran divulgador, alhora, de l’obra de Gaudí. Els fotollibres que Gomis va publicar als anys cinquanta amb l’impuls de Joan Prats, promotor artístic i personatge clau en la gestació de la Fundació, revelen els profunds punts en comú entre tots dos artistes: la relació amb la natura, l’esperit de risc i la coincidència en procediments i materials d’expressió, entre d’altres aspectes. L’exposició presenta una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí així com el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, que Miró va realitzar l’any 1979 en homenatge a l’arquitecte. Joan Miró i Antoni Gaudí van coincidir a Barcelona a les classes de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc, al llarg de la dècada de 1910, quan Miró tot just començava la seva formació artística i Gaudí ja era un arquitecte de renom. Tot i que mai es van arribar a conèixer personalment, tots dos artistes tenen molts aspectes en comú. L’exposició Miró-Gaudí-Gomis traça el mapa d’aquestes afinitats a través de la mirada de Joaquim Gomis, amic personal de Miró i gran divulgador de l’obra de Gaudí. Les seves imatges van captar el caràcter precursor de l’obra de tots dos artistes i van plantejar-ne una nova lectura interpretativa, que posa en relleu les grans coincidències que hi havia entre ells. Seguint l’exemple de Gaudí, Miró emmotlla objectes del seu entorn quotidià o bé elements de la natura i els incorpora a les seves escultures. En acoblar-los, es transformen en éssers fantàstics, tal com es pot observar en la selecció de vuit escultures que es presenta a la mostra. També l’atreu el trencadís, una tècnica popular consistent a reutilitzar bocins de ceràmica, que incorpora a l’obra monumental i pública, i que evoca en el conjunt de vint-i-un aiguaforts Sèrie Gaudí, amb el qual l’any 1979 ret homenatge a l’arquitecte, i del qual s’exhibeix una selecció a l’exposició.  A l’exposició Miró-Gaudí-Gomis la sèrie de fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí dialoga directament amb les escultures de Miró. Gomis, destacat fotògraf, amic personal de Miró i primer president de la Fundació Joan Miró, va ser també un personatge clau en la reivindicació de la figura i l’obra d’Antoni Gaudí: a tall d’exemple, l’any 1952 va fundar l’Associació d’Amics de Gaudí, de la qual va ser també el primer president. Aquesta entitat va organitzar, l’any 1956, l’exposició Gaudí al Saló del Tinell de Barcelona, amb les fotografies de gran format de l’obra de l’arquitecte que Gomis havia realitzat als anys quaranta. Algunes d’aquestes imatges formarien part de l’exposició que el MoMA de Nova York va dedicar a Antoni Gaudí el 1957. A la imatge, Joaquim Gomis. Detall dels ornaments de ferro forjat a l'interior de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí,  1946.