"Poètiques de la Destrucció" de Laia Noal a la galeria Lab36

Des del passat 12 de gener es pot visitar la nova exposició de la galeria Lab36 de Barcelona de titulada Poètiques de la Destrucció de Laia Noal, guanyadora del Premi Nasevo 2021 de la Fundació Ernesto Ventós.

Segons Noal, Poètiques de la Destrucció és un projecte en què reflexiono sobre la relació que els humans mantenim amb la natura a través del paisatge, explorant com el percebem, representem, fragmentem, artificialitzem i destruïm”.

Segons l’artista, la percepció es vincula a la manera en què processem el paisatge des de la perspectiva humana. Sempre partim del nostre cos en l'espai disposat per la gravetat, entenent que hi ha un a dalt i un a baix que és inamovible. Però aquesta percepció es pot transformar en funció de la manera en què situem el nostre cos a l'hora de contemplar el paisatge, podent alterar la manera de percebre'l i, per tant, de representar-lo.

Noal creu que un altre dels elements que determina de quina manera el percebem, són les imatges, idees, i concepcions que hem heretat de la tradició. Condicionen el que entenem per paisatge, la manera en què l'observem i les expectatives que tenim d'aquest; portant-nos a una idealització que podríem anomenar com "l'efecte postal".

Laia Noal ens comenta que hi han varies maneres de representar el paisatge i aproximar-hi des de diferents vies. Segons l’artista, el primer que fa es verticalitzar el paisatge, trencant amb el tradicional format horitzontal. En el segon lloc, no representa una paisatge reconeixible, sinó que es serveix d'elements presents en el mateix paisatge que intervenen en la seva obra. Un altre element present en les obres de l'exposició es vincula a l’artificialització. Això la porta a concloure que el que entenem per paisatge natural ha deixat d'existir, “perquè és tal el grau d'intervenció humana a escala visible i invisible sobre l'entorn natural, que hem acabat transformat els paisatges naturals en artificials”, afirma Laia Noal.

Per altra part, hi ha una part de l'exposició dedicada a incendis. A escala visual i poètica, l’artista els treballa partint de la relació que s'estableix amb un paisatge espacial, com si aquell espai de destrucció es connectés amb l'univers. “Però alhora que esdevé un espai de destrucció i de mort, també conté tota la potencialitat de la vida, ja que als terrenys incendiats hi acaba tornant a brollar la vida vegetal i les primeres a fer-ho són les "males herbes": la llavor del proper bosc i potser del futur”, assenyala Noal.

Laia Noal (1985) va néixer a Barcelona, ciutat on continua residint. L'any 2008 es llicencia amb Humanitats en l'especialitat d'Història de l'Art per la Universitat Pompeu Fabra, i l'any 2019 es gradua en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de 2012, participa en diferents exposicions, i l'any 2021 rep el Premi NASEVO de la Fundació Ernesto Ventós

L’obra de Laia Noal gira al voltant de la investigació de la nostra relació amb la natura, centrant-se en la construcció que fem de el paisatge i el diàleg que establim amb l’entorn.