Jordi Maragall. La pèrdua d’un autèntic artista

El món de la cultura ha perdut una gran persona i sobretot un veritable artista. El proppassat 1 de gener ens va deixar Jordi Maragall i Mira (Barcelona, ​​1936-2023). Ha estat un creador que amb la seva actitud ha sabut respondre a les necessitats introspectives a través de l'exercici de la pintura.

Malauradament, ha estat en el mateix moment en el que es presenta una exposició seva a la Fundació Lluís Coromina de Barcelona, de la qual en soc el comissari i a la que hi tenia posada tota la seva il·lusió. Sota el títol “Sempre amb les veles suspeses”, extret del poema Excelsior del seu avi Joan Maragall, aplega –a través d’un cinquantena d’obres– un tast retrospectiu de més de seixanta anys d'activitat creativa. Un títol suggerent en el que el poeta explica el viatge inacabable del creador,que busca el coneixement en el seu devenir, i en el que Jordi Maragall, en el seu ardu camí s’impregnà d’experiències i saviesa. Les vegades que ens vàrem veure per preparar aquesta mostra, el recordo amb un caràcter afable, dialogant i sincer; una posició enèrgica a la defensa de la llibertat creativa per damunt de totes les coses.

Jordi Maragall i Mira era membre d’una important saga catalana d’artistes i d’intel·lectuals: fill de Jordi Maragall i Noble i nét del poeta Joan Maragall. Va cursar els estudis primaris i secundaris a l’Escola Virtèlia de Barcelona i la seva formació en pintura i dibuix la inicia a l’Acadèmia Valls també de la mateixa ciutat i la continua en el Cercle Artístic de Sant Lluc. Acabat el Batxillerat, va estudiar pintura al taller del pintor RamonRogent conjuntament amb Josep Roca, Pep Serra, Bosco Martí i d’altres. Va participar en algunes col·lectives i va presentar una primera selecció de les seves obres a la Sala Vayreda de Barcelona l’any 1959. Seguirien unes estades a Madrid i a París, gràcies a una beca concedida pel Cercle Maillol (Institut Francès de Barcelona), que el van  familiaritzar amb grans museus i mestres i el van connectar amb els llenguatges de la pintura internacional i les avantguardes europees. Roualt, Matisse, Kokoschka, Léger, Morandi, Nolde i Munch, seran els seus referents.  

Cinc franges. 2010 Oli obre tela. 92x73 cm.

La seva inquietud el portà a treballar incansablement en una pintura en la que alternà la figuració i l’abstracció, així com la utilització de diferents vocabularis. Però serà el ressò expressionista el seu fil conductor al llarg de tota la seva trajectòria. Alberto del Castillo, Àngel Marsà, Rafael Manzano, Juan Cortés, Rafael Santos Torroella, Daniel Giralt-Miracle, Josep Maria Cadena, Maria Lluïsa Borràs, Pilar Parcerisas o Xavier Rubert de Ventós, van elogiar en el seus escrits el treball i la creació d’aquest infatigable artista. 

Una obra difícilment classificable, ja que no segueix cap corrent ni tendènciadeterminada. Fora de les modes establertes, el realisme i l’abstracció es veuran reflectits depenen de les seves necessitats, en un anar i venir sense cap mena de perjudicis. En el text del catàleg de la galeria Dau al Set (1984) la crítica Victoria Combalia fa èmfasi en la utilització de diferents expressionsjuxtaposades que Jordi Maragall utilitza en el seu propi interès. Seguiran les mostres a la Sala Gaspar (1990) i a la Sala Parés (2015), entre d’altres, així com la que ara continua present a la Fundació Lluís Coromina de Barcelona, inaugurada el novembre de 2022.

Aquesta exposició fa un recorregut pel seu itinerari vital: des dels retrats i les primeres figures carregades de magma pictòric, seguint per les figures on ens mostra la seva virtuositat dibuixística o les natures mortes on recerca l’essencialitat de formes i colors que despulla de tota anècdota. Més endavant, evoluciona cap el predomini dels valors constructius palès especialment per l'ús del color i el gest. En aquest moment es queda amb la dinàmica del tret, amb una força desfermada del moviment i una contundència cromàtica que envaeix l’espai pictòric.

Sèrie Franges VII. 2007. Pintura sobre paper. 100x70 cm.

Jordi Maragall ens deixa un llegat ampli, divers i personal. Una obra franca en un viatge interior que ressegueix els senyals viscuts a través de percepcions, mirades, records, sentiments i experiències. Un treball nascut, de les vivències més íntimes a la recerca de la màxima independència.

Com a persona i artista destacaria algunes qualitats que em va transmetre de manera molt contundent: la sinceritat, la llibertat i la passió. Sinceritat pel seu posicionament, llibertat perquè mai va seguir cap corrent, tot prescindint demodes, i passió pel seu acte compulsiu amb un treball incansable i constant.Una tasca feta dia a dia; persistent i tenaç; un treballador inesgotable per al qual art i vida foren una mateixa cosa. El seu caràcter decidit el portà a ser determinant en les seves conviccions. Hem perdut un amic i un gran artista. Jordi sempre estaràs en el nostre record!