La recerca de la felicitat autèntica. Fins aviat, Pep Mata

Parlar de Pep és fàcil, però a la vegada és difícil per el que comporta parlar-ne d’ell. Si ens referim a la seva faceta humana, no acabaríem mai d'elogiar-ne el tarannà, la condició com a persona, un gran amic, sempre disposat a ajudar, sempre donant bons consells. En definitiva. Una persona entranyable, amb qui podies passar bones estones, disteses i divertides. Una persona fàcil de tractar, que es feia estimar. Hi ha una paraula que ho podria definir força bé, “honestedat”. Una persona honesta tant en el tracte amb els altres com en el seu treball docent, però com a artista, la seva honestedat impregna tot el que ha fet. L'honestedat l'ha portat al límit en totes les seves facetes, sense importar-li mai què diran, ni en el seu posicionament a la vida, ni davant la seva creativitat, àvida sempre de noves mirades. Tots podem recordar aquell magnífic llibre Andar-i-ego, on quedava palès el seu amor per la natura, la bellesa i l'art des d'un procés de trànsit, per la vida i pel seu propi procés evolutiu com a creador. Aquest esdevenir per la vida a la recerca de la felicitat autèntica.

Sempre tindrem al nostre cor aquests magnífics paisatges que capturaven moments de pau al teu entorn desitjat, la Garrotxa, la teva nova realitat lluny de l'enrenou. Aquests paisatges que realment tenen una mirada generosa, sensible i temperada, fruit d'una vida rica en experiències on has obtingut molt però a la qual també has aportat molt. 

La teva generositat ens ha fet empendre camí a molts, aquesta generositat tan implícita en la teva personalitat però no tan habitual en aquesta societat, cada cop més polaritzada i plena de soroll, aquell soroll que tant et molestava. 

Al teu refugi creatiu i espiritual, has pogut mirar el món des de la distància que aporta la temprança i la serenitat, qualitats tan pròpies de tu. Sempre ets i estaràs present als cors dels que t'apreciem i estimem per com ets, gran d'esperit i ànima, artista de principi a fi.

Fins aviat, amic!