"El parlar dels papers i les pedres" de Pep Codó a La Galeria Canals

A l'exposició de Pep Codó a La Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès, que es podrà visitar del 3 de gener al 31 de març del 2023, l'escultor interpreta el seu imaginari, fonent-lo amb la forma sorpresiva i aquesta simbiosi fa tangible el miracle del misteri. Acarona l'estructura cega encara, les textures li xiuxiuegen a cau d'orella els seus secrets i ja coneix amb antelació l'enigma que oculta el bloc de pedra triada. Ha estudiat de bestreta, en el silenci del seu estudi, el propòsit de conformar les seves idees. En conèixer el material en brut sobre el que actuarà, ja té pensada l'aparença de la metàfora. Els còdols rodolen esdevenint figures cantant l'enigma ocult al seu interior.

La roca, sagnant la seva soledat sobtada, li revela el seu nucli més íntim a qui alliberi la forma que oculta. El murmuri del roc frega les eines i l'autor escolta atent la pedra callada, tot i que en la seva ment, ja dibuixa exactament la forma ballant a les vetes interiors, lluitant per ser alliberada.

El discurs dels monòlits freds, convergeix,balbotejant abstractament, amb l'ofici de qui fa néixer del no-res tota una realitat poètica de la muda paraula. Pot ser una lluna desapareixent en l'horitzó, closques que desen l'interrogant, uns pèsols descoberts, cossos entre escletxes o grans caps dialogant en el buit, aquests són perfils reconeixibles. Podem esbrinar-los d'un cop d'ull. D'altres són més encriptats i difícilment es fan evidents a la mirada inexperta. L'ull entrenat del savi de les estructures que no hi són encara, les intueix, les descobreix, les admira i a la fi ,els hi regala el lloc perquè hi desenvolupin la seva immobilitat, lluint-hi el degoteig de les lletres no dites.

També mut és el paper, prenent en aquest cas el significat de quelcom semblant a un humil llençol blanc assecant-se al sol, que gràcies a la seva flexibilitat característica, permet la intervenció de l'artista imprimint-hi aspectes d'una gestualitat més espontània que la que li suggereix la rigidesa d'altres materials primigenis. Aquestes intervencions i procediments muten l'expressió plana del full, fent de les superfícies una simfonia de dúctil mal·leabilitat, on apareix un bocí de les quimeres de la recerca artística de Pep Codó. Testimoni de la traça adquirida amb el gest, és aquesta facilitat de fragmentar pautes de moviments coneguts aplicats a altres precioses ficcions.

Els callats materials esdevenen còmplices en la recreació de l'imaginari de l'escultor, amb la seva silenciosa presència estimulen l'actitud creativa de Codó, que hi deixa l'empremta al seu damunt , fent-los sinònims de nous significats.

Porcions bessones en les quals l'alba d'ànim creatiu s'hi expressa, cedint-los un protagonisme equivalent als elements que hi recrea. Fent així de la sorda mudesa del seu estat un actor amb veu pròpia, dignificant així la matèria inerta.

Els vels d'ombres obren el pas a l'esperança que del clos silenci dels materials parteixi l'il·lusió d'un bell miratge, nascut en les mans de Codó, que ben segur no deixarà indiferents als visitants de la mostra, contràriament,l'expressió de Codó demana del públic una implicació imaginativa, no per la mancança en cap sentit, si no per una apreciació del seu treball més fonda i amplia que ens permeti fruir-ne del que diu, del que suggereix, o del que imaginem a partir de l'obra exposada, que ja ens acompanyarà sempre, per què les metàfores visuals o els sinònims estètics que en creem ja passaran a conformar el nostre imaginari també.

Els contrasts que crea l'artista, entre el material fred i mut i la calidesa del seu gest suggerint-nos innovadores equivalències complaurà els sentits, oferint un deliri on gaudirem de la proposta.
L'obra exposada és rica en destacar aspectes i obviar-ne d'altres com un discurs estètic complex. És per això mateix que en la seva contemplació cal implicar-s'hi amb l'ànim net de prejudicis, deixant-se sorprendre per relacions entre elements insospitades.

Una mirada reposadament activa, juganera i crítica a l'obra exposada, otorga noves perspectives refrescants que amb seguretat faran del goig de gaudir-la una experiència alleujadora d'ànims tempestuosos. Una manera de beure'ns les idees relacionades que ens suggereixen els seus treballs que calmarà els assedegats i una manera de veure des d'un altre punt de vista conceptes ja coneguts, però no per això, menys mereixedors de suposar un gran repte.

Podem cavalcar els desafiaments estètics que ens proposa Codó amb el tarannà tou caracteritzat per la joia d'un navegar entre estructures de pedra o de paper que deixen enrere esteles que ens cobreixen de carícies o palpitar amb els seus interrogants i el diàleg amb les veus mudes que tot i el seu silenci, ens parlen a crits.