El MACBA presenta "Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica", primera mostra de la Col·lecció comissariada per Elvira Dyangani Ose

El MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha presentat la nova exposició de la Col·lecció MACBA i del programa 2023. Elvira Dyangani Ose, directaora del MACBA, ha presentat Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica, la primera mostra de la Col·lecció que comissaria des de la seva arribada i anuncia el programa 2023 del museu.

"Les exposicions no són coses que passen en els museus, sinó coses que els passen als museus", afirma Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA i comissària de Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica, juntament amb Antònia Maria Perelló, Claudia Segura i Patricia Sorroche. Aquesta nova aproximació a la Col·lecció se serveix, en gran mesura, d’obres adquirides aquests últims anys que busquen nous escenaris de relació amb obres existents dins els fons del museu, però també amb obres en préstec d’artistes de dins i fora de la mateixa. El recorregut aplega 88 llibres d’artista i 127 obres de gairebé un centenar de creadors, i les peces seleccionades, així com la relació que estableixen entre si, hi prenen el protagonisme.

Intenció poètica s’entén com un exercici que tempteja una ruptura amb el marc institucional, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l’experiència «art» es presenten com un principi generador i emancipador. Es configura així un nou relat d’històries que inclou absències i afavoreix uns altres discursos en tant que espais comuns i escenaris de possibilitat. El museu esdevé un lloc perquè les obres siguin: són elles mateixes les que n’articulen la legitimitat. En aquest sentit, hi trobarem treballs com Updated (1997) de Pep Duran; I Want a President (1992-2018) de Zoe Leonard; Procesión de 8 (2017) d’Amalia Pica; i Ayuda humanitaria (2008-2022) de Núria Güell, entre molts altres. Una proposta singular és la peça Una pared (2022-2024) de Luz Broto, que travessarà l’edifici Meier i donarà la benvinguda al públic, i fins a cert punt, clausurarà l’exposició. Una paret que s’anirà construint a mesura que avanci la mostra, desdibuixant l’espai interior/exterior, expositiu/de circulació, passat/futur… Aquesta presentació de la Col·lecció generarà activacions específiques, programes públics i tallers; a més, cada sis mesos se’n transformarà la narració inicial substituint algunes de les obres exposades. Es configurarà així una exposició viva que anirà mutant, com a preludi que és, fins a la pròxima presentació a finals del 2024.

Vistes de l'exposició "Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica". Foto: Miquel Coll

Temporada expositiva 2023

El programa d’exposicions temporals que es presentaran al MACBA al llarg de 2023 visibilitzarà els conflictes contemporanis. Bouchra Khalili (Casablanca, 1975 viu i treballa a Berlin), artista de reconeguda trajectòria internacional, torna al MACBA, on el 2015 ja va exposar l’obra Conversation Gardens. En aquesta ocasió, la mostra Bouchra Khalili. Entre cercles i constel·lacions, que s’inaugurarà el febrer, reuneix els seus projectes dels últims deu anys, incloent-hi pel·lícules, vídeos, instal·lacions, fotografies i material documental. L’exposició comptarà amb l’estrena europea de The Circle (2023), una videoinstal·lació produïda gràcies a l’aportació de la Fundació MACBA, en col·laboració amb la Sharjah Art Foundation i la Luma Foundation, que examina i reactiva el llegat del Moviment dels Treballadors Àrabs i els seus grups de teatre Al Assifa i Al Halaka a França a la dècada de 1970. L’exploració de les lluites anticolonials, les històries postcolonials d’alliberament i solidaritat, el focus sobre l’agència política de subjectes invisibilitzats pel model de ciutadania de l’estat-nació, totes aquestes qüestions que planteja el treball de Khalili donaran pas a l’exposició dedicada a Laura Lima (Minas Gerais, Brasil, 1971). La mostra d’aquesta artista interessada en les relacions socials i en la manera en què els comportaments humans alteren la percepció de la quotidianitat tindrà un format inusual de retrospectiva coreografiada, una dansa de l’absurd, quasi peripatètica. Per això s’adaptarà la versió original de la seva obra Balé Literal, una mena de bestiari d’objectes de tot tipus i persones transitant sense pausa, que va ser presentat per primera i única vegada el 2019 a la cruïlla de carrers on hi ha la galeria A Gentil Carioca, a Rio de Janeiro. Aquesta nova instal·lació de la peça es reinterpretarà al MACBA, on les sales expositives es transformaran en un gran dispositiu transitable en funcionament permanent. Gràcies a un mecanisme rudimentari ideat per l’artista i activat per diverses persones, els objectes que dansaran en aquesta coreografia seran produïts especialment per a l’ocasió, tot i que alhora remetran a peces creades al llarg de la seva carrera artística. Aquesta imatge tan suggestiva del nostre temps errant connectarà a nivell discursiu amb els interrogants que planteja Corpus Infinitum, el projecte de Denise Ferreira da Silva i Arjuna Neuman. Què vol dir desordenar el pensament occidental? Quins altres sistemes de coneixement, a través de cultures, temps, espai i forma, podem aprendre o reaprendre? A les obres cinematogràfiques col·laboratives de Denise Ferreira da Silva (Rio de Janeiro, 1963) i Arjuna Neuman (nascut en un avió el 1984, té dues nacionalitats), els quatre elements de la natura (aigua, terra, foc, aire) mostren una existència entrellaçada, i el temps i el valor reimaginen el coneixement i l’existència «d’una altra manera». L’exposició inclou instal·lacions de les seves pel·lícules fins avui.

A l’estiu, Nancy Holt. Inside Outside mostrarà una selecció d’obres que comprenen des de 1966 fins a 1992, incloent-hi cinema, vídeo, fotografia, poesia concreta, obres d’àudio, escultura i instal·lacions de grans dimensions, així com dibuixos i documentació de land art de l’artista. Figura central en l’escena artística novaiorquesa, Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 – Nova York, 2014) va ser un membre clau dels moviments del land art i el conceptual, però el seu treball és molt menys conegut que el dels seus col·legues masculins, una situació injusta que aquesta exposició vol esmenar. Aquesta és la presentació més ambiciosa de la seva polifacètica producció artística. Dins la tria d’obres, destaca l’espectacular Ventilation System, una escultura lúdica que inclou diverses plantes, tant interiors com exteriors, en diàleg amb l’arquitectura del MACBA. També una gran part dels projectes de Lydia Ourahmane (Saïda, Algèria, 1992) es basen en esdeveniments del seu propi entorn i en objectes amb una gran càrrega social, política o vivencial. Els seus interessos comprenen l’espiritualitat, la geopolítica contemporània, la migració i les complexes històries del colonialisme. Com podem desafiar les estructures institucionals? Com podem construir obres que suposin protestes actives i reals? Lydia Ourahmane aconsegueix portar el que és personal al camp polític, i el que és domèstic a l’àmbit de la història. A la tardor es podrà visitar, a la sala de la torre del museu, una proposta específica pel MACBA de nova producció que se li ha encarregat.

Aquesta nova obra d’Ourahmane coincideix i connecta amb els debats que s’inclouen en la primera exposició retrospectiva a l’Estat espanyol dedicada a Daniel Steegmann Mangrané, nascut a Barcelona el 1977 i establert a Rio de Janeiro fa més de quinze anys. Un lloc, assegura l’artista, que el vincula de manera constant i directa amb les urgències del món contemporani, ja siguin ecològiques, polítiques o socials, temes que travessen tota la seva obra. Interessat per explorar la complexa interdependència del món orgànic i l’acció humana, Steegmann Mangrané incorpora també el marc teòric del reconegut antropòleg Eduardo Viveiros de Castro, que trenca la falsa dicotomia entre realitat humana i món animal, recuperant la idea que formem part d’un equilibri compartit i incorporant el paradigma del perspectivisme amerindi. L’exposició aplega dibuixos, pintura, fotografies, escultures, pel·lícules i instal·lacions realitzades des de finals dels noranta fins avui. L’exposició Revista Visual forma part d’una sèrie de mostres de petit format que exploren les publicacions periòdiques com un espai de pensament crític. En aquesta ocasió, comissariada per Juan Bufill, es posarà el focus sobre la revista VISUAL. Publicació del colectiu FILM VIDEO INFORMACIÓ (1977-1978). Coordinada per Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignasi Julià i Luis Serra, no volia ser una revista de «cinema» sinó, tal com es llegeix al pròleg del segon número de la publicació (1978 ), «uns quaderns d’informació i estudi sobre l’audiovisual; evidentment des de perspectives alienes a la indústria».

Finalment cal esmentar, com a capítol a part, Creació col·lectiva, un projecte d’investigació a càrrec d’Elvira Dyangani Ose i María Berríos, nova directora d’investigació i conservació del MACBA, que incorporarà diversos agents, artistes i investigadors, institucions, nacional i internacionals. Aquest projecte neix de la nova transversalitat des d’on s’articulen totes les propostes del museu, rescata experiències col·lectives que han treballat i treballen en la producció del comú. Posant el focus en els processos d’agència col·lectiva, es reflexionarà sobre la pregunta: «Quines formes de col·lectivitat i activisme, històricament i en el present, han generat polítiques culturals i socials que hagin creat institució?» Entre d’altres exemples, es recuperaran casos d’estudi que es van produir fa uns anys com Laboratoire Agit'Art, un nucli d’experimentació artística revolucionària impulsat l’any 1974 a Dakar, Senegal, per un grup d’artistes, escriptors i filòsofs que van exercir una crítica real i activa dels marcs institucionals d’aquell país; o Vídeo-Nou, col·lectiu creat a Barcelona el 1977 per professionals provinents de diversos àmbits, que van promoure la utilització del vídeo com a mitjà de comunicació i dinamització social, cultural, educativa i informativa de la vida comunitària.