Stella Rahola guanya la primera edició de la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí

El projecte Ufana (II) de Stella Rahola Matutes ha guanyat la primera edició de la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí per tenir una mirada avançada i compromesa amb les problemàtiques mediambientals, tot fent-ne ús de la capacitat transformadora de l'art. També per la solidesa del projecte, que combina manualitat i biologia, i que pren com a base la potabilitat de l’aigua a partir de la interrelació dels materials. Una manera de comprendre la situació actual per millorar sistemes de producció, canviar patrons de conducta i promoure modus de vida més ètics.

El projecte consisteix en la realització d’una instal·lació artística que respon a una necessitat real: l'escassetat de l'aigua com a recurs natural.

El jurat format per professionals relacionats amb la difusió de la cultura i les arts visuals, Montse Badia, crítica d’art i editora d’A*DESK, Natàlia Chocarro, crítica d’art i assesora d'art de la Fundació Vila Casas, Antonio Ortega, artista i docent, Ricard Planas, editor de bonart i director de la Fundació Lluís Coromina, i Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, l’han escollit per unanimitat.

El premi consisteix en 3.000 euros per al millor projecte d’Arts Visuals inèdit en qualsevol de les seves disciplines de les arts visuals. A més d’aquesta dotació, es destinaran 1.500 euros a la producció del projecte, del qual es farà una exposició a l’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina al setembre de 2023.

També s’han reconegut 3 finalistes, amb 300 euros, com a suport als projectes presentats, que també formaran part de l’exposició. Aquests tres projectes han estat: Núria Benet, pel seu projecte Delirium Garden; Adrià Gamero, pel seu projecte Quanta terra necessita una persona; i Glòria Giménez Carrillo, pel seu projecte La butaca que tenia forma de muntanya.

26 propostes artístiques i socials de totes les disciplines de les arts visuals

El certamen, que s’ha impulsat per primera vegada al 2022, s’adreça a projectes artístics i socials de totes les disciplines de les arts visuals ha rebut 26 propostes.

El seu objectiu és estimular la creació artística, sigui quina sigui la tècnica utilitzada (pintura, escultura, fotografia, vídeoart, dibuix/gravat, instal·lació i so, o combinació de totes elles) vers projectes amb valors socials, a la vegada contribuir a la promoció i a la projecció dels artistes visuals.

La Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí, que compta amb el segell de bones pràctiques que atorga la PAAC, està convocada i coorganitzada per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), la Fundació Lluís Coromina i bonart.

Es convocarà cada 2 anys i s’hi podran presentar projectes que tinguin com a temàtica algun dels ODS que marca l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Per a aquesta primera edició, els projectes havien de centrar-se en el canvi climàtic i tots els seus derivats (ODS 7, 12 i 13) i no podien haver estat realitzats prèviament.

A la Biennal poden presentar-se artistes professionals residents a Catalunya que puguin acreditar estar dins la professió ja sigui amb exposicions o treballs de recerca portats a terme, o l’assoliment de títols acadèmics. La seva creació neix com a continuació del Premi de Pintura Ricard Camí, que l’any 2019 va celebrar la 16a edició, adaptada als nous temps. 

Ufana (II) s’exposarà a l’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina

Ufana (II) desenvolupa un treball amb continuïtat amb la línia de recerca de l’artista sobre les interaccions i cicles vitals dels materials. Es proposa un escenari que bascula entre la manualitat i la biologia, prenent com a eix de treball la potabilitat de l’aigua a partir de les interrelacions dels materials.

L’objectiu és oferir una font que sanegi l’aigua a través de la introducció del carboni, element clau en el desenvolupament de la vida en aquest planeta. El carbó activat pot actuar atrapant impureses de l'aigua com dissolvents, pesticides, residus industrials i altres productes químics, sent un recurs natural i renovable. Aquesta és un opció útil en situacions d’emergència, com catàstrofes naturals on es pateixen problemes d’accés d’aigua bevible durant un temps perllongat, per tot això resulta pertinent la seva introducció en la nostra quotidianitat.

La font aportaria aigua a tothom.

Pel que fa a les tècniques la proposta es resoldrà mitjançant un artefacte instal·latiu on l’aigua, el carbó activat, la grava i connectors en vidre borosilicat s’enllaçaran en relacions físiques, mecàniques i químiques visibles per tal de purificar l’aigua. La relació entre l’aigua, el carboni i el silici (del vidre) serà fonamental per establir relacions que ressonin amb la vida i el seu origen. Cada part del sistema estarà resolt mitjançant tècniques manuals.

L’artesania estarà present en la seva resolució.

Segons Rahola, Ufana (II) s’involucra en els següents ODS: 2, 3, 6, 11, 12, 13 i 15. L’aigua és la base de la vida en el nostre planeta. Menys del 3% de l’aigua dels món és potable, de la qual 2,5% està congelada a l’Antàrtida, l’Àrtic i els glaciars. Per tant només podem comptar amb el 0,5% per a totes les necessitats de l’ecosistema. L’ésser humà contamina l’aigua més ràpid del què la naturalesa és capaç de purificar.

Finalment, la producció de la peça necessitarà d’assessorament tècnic i relacions amb persones i col·lectius d’àmbits d’ecologia i sostenibilitat que puguin enriquir el treball i guanyar consciència de les seves potencialitats. A més, durant el procés es generaran sinèrgies per tal de divulgar el projecte amb entitats com la plataforma “Aigua és Vida” amb l’ànim de generar consciència col·lectiva d’aquest problema global.