Mor Fernando Ainsa

Ha mort Fernando Ainsa, abans de temps, quan encara tenia moltes coses per fer i explicar i, sobretot, viure. Erial edicions i la revista Crisis pateixen una gran pèrdua. Ainsa, com si presentis aquest moment, ha deixat una il·lustrada i intel·ligent reflexió sobre el temps en el seu darrer article. Fernando Aínsa (Palma de Mallorca, 24 de juliol de 1937) és un escriptor hispà-uruguaià. Va treballar a la Unesco (París) entre 1974 i 1999, on va ser director Literari d'Edicions UNESCO. Des de 1999 resideix entre Saragossa i Oliete (Terol). És autor d'una àmplia obra tant com assagista, narrador, poeta i crític literari. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, italià, portuguès, àrab, polonès, romanès, rus i macedoni. És membre corresponent de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguai i de la de Veneçuela i membre del Patronat Reial de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Ha rebut premis nacionals i internacionals a Mèxic, Argentina, Espanya, França i Uruguai. S'ha anat sense que a Aragó se li reconeguessin els sobrats mèrits que va aportar a les nostres lletres, va haver de marxar amb el Premi a les Lletres Aragoneses sota el braç, però la seva obra no competia amb les produccions més comercials. La seva trajectòria abasta tant l'anàlisi de la literatura i el pensament llatinoamericans com la creació pròpiament dita. Els seus relats brevíssims figuren en diverses antologies com Centpeus. Els microrelats de Quimera (Barcelona, ​​Montesinos, 2007) i la seva tardana obra poètica ha aportat una aguda lucidesa a la creació lírica dels nostres dies. Membre de l'associació, Erm Edicions i de la revista Crisi sempre ha donat suport de manera generosa a aquest projecte. El funeral tindrà lloc el diumenge 9 de juny a les 12.30 h. a la capella 3 del Complexe Funerari de Torrero.