Mor Ignasi de Lassaletta, el galerista gentleman descobridor de Jaume Plensa

El passat 12 de novembre va morir a l’edat de 93 anys Ignasi de Lassaletta, un dels galeristes més singulars que ha donat Barcelona. La seva família ha volgut que aquest traspàs pasès discret però la valua humana d'aquest home de l'art no pot passar desapercebut. Va tancar fa pocs anys la seva galeria i es pot dir que va ser el degà del seu sector durant molt de temps. Va crear la galeria que portà el seu nom el 1977 amb l’ajuda de la seva dona Liu, una persona extraordinària, i posteriorment s’incorporaria el seu fill Rod i el gestor cultural Josep Antón Carulla, qui va dirigir la galeria i va ser clau en la segona etapa de l'espai.

L’Ignasi de Lassaletta va portar a Barcelona una sèrie d’artistes sobretot en els anys noranta que d’altra manera no els haguéssim pogut gaudir. Voldria destacar sobretot a Benjamín Palencia, el gran pintor surrealista que va participar en l'avantguarda dels anys trenta i al qual va representar. Precisament amb una exposició seva va obrir la galeria. Altres artistes destacats van ser Oswaldo Guayasamín, pintor compromès políticament; Ortega Muñoz, representant del paisatgisme castellà i també Miguel Condé, pintor d’una gran elegància en la representació de les seves figures. Va tenir també un contacte especial amb Víctor Mira amb el qual va treballar, units per una bona amistat.

L’Ignasi de Lassaletta estava molt orgullós d’haver llançat artistes joves que després han brillat amb llum pròpia. Jaume Plensa és prou conegut en l’actualitat, essent considerat un dels artistes catalans amb més projecció internacional. Lassaletta li va donar suport en els seus inicis i li va fer la primera exposició en una galeria el 1983. A partir d’aquí Plensa va anar creixent fins a arribar a ser l’artista que tots coneixem. També va impulsar la carrera d'altres artistes com Jordi Pallarès. Després de la mort de la seva dona l’Ignasi va organitzar una sèrie d’exposicions memorables als anys noranta. Realment es podrien citar encara mes artistes als que va donar suport amb quasi més de quaranta anys al peu del canó.

L’Ignasi de Lassaletta era una persona encantadora, amb quelcom de gentleman, molt ben relacionada socialment, amb amics molt fidels i una clientela que es deixava assessorar pel seu bon gust. Amb gran capacitat de convocatòria les seves inauguracions eren realment multitudinàries on hi assistia el bo i millor de Barcelona. Un dels seus grans amics fou el col·leccionista d'art i mecenes Lluís Coromina, que ha seguit una mica el relleu en relacionar art contemporani i cultures ancestrals, sobretot l'amor pel continent africà. Una altra persona que va donar suport a Lassaletta de manera intensa en les darreres etapes fou el col·leccionista i CEO de DKV Josep Santacreu. Va destacar també com a col·leccionista d’art -li encantava també l’art antic precolombí i africà- i la historiadora Maria Lluïsa Borràs el va incloure en un estudi pioner sobre els col·leccionistes d’art a Catalunya que va fer per La Vanguardia el 1987.

El vaig conèixer a mitjans dels noranta i vaig tenir el plaer de treballar amb ell durant vint-i-quatre anys aprenent coses que no t’ensenyen a la universitat a través del tracte amb artistes i col·leccionistes. Amb la seva mort desapareix un dels últims testimonis d’una època daurada del galerisme barceloní.