El MNAC posa en valor la trajectòria de Mey Rahola, una de les primeres dones en fer-se un nom en la fotografia artística a Espanya

Del 25 de novembre de 2022 al 29 de maig de 2023, el MNAC presenta l'obra de la fotògrafa Mey Rahola  una exposició comissariada per Lluís Bertran, Roser Martínez i Roser Cambray titulada Mey Rahola (1897-1959). La nova fotògrafa. Aquesta exposició és el resultat del rescat del seu arxiu i de la recuperació de la història d’una fotògrafa que va veure com la Guerra Civil i el posterior exili a França truncaven una carrera que tot just començava. Malgrat que el seu nom i la seva obra han restat oblidats durant més de vuitanta anys, Rahola va voler llegar una obra d’artista, ordenada i firmada que ara es presenta per primer cop en una exposició retrospectiva.

Mey Rahola (Lleó, 1897-Vaucresson, 1959) va ser una de les primeres dones en fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya. En molt poc temps, entre 1934 i 1936, la seva afició va adquirir una dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions. Rahola va ser una de les poques fotògrafes que va gaudir del reconeixement dels cercles fotogràfics catalans durant la II República espanyola. En un entorn encara rígidament patriarcal, va formar part de les dones de la seva generació que van entrar amb decisió en espais reservats fins aleshores als homes. Aficionada tant a la fotografia com a la vela, Rahola es va identificar amb l’ideal emancipador de la “dona moderna” i va desafiar els rols de gènere tradicionals. Oberta a tot, emprenedora, irònica quan calia, va practicar una fotografia moderna amb la qual va contribuir a renovar les maneres de veure un món en accelerada transformació.

Afirmant-se com a fotògrafa més enllà de l’àmbit familiar, Mey Rahola va participar en la construcció del nou paper de la dona en l’esfera pública durant la II República: una dona independent, viatgera, empàtica i irònica. La guerra i l’exili van truncar aquesta carrera prometedora, però va seguir fent fotografies ambicioses, professionalment durant la Segona Guerra Mundial i després com a aficionada.

Mey Rahola va ser fotògrafa de totes les maneres possibles per a una dona del seu temps: aficionada moderna amb projecció pública en salons i concursos, professional amb una breu vocació de fotoreportera i, finalment, fotògrafa humanista allunyada de la llum pública. Va llegar una obra d’autora, firmada i ordenada, però que ha romàs oblidada durant més de mig segle. El seu fons personal ha rebut les sotragades de la història i ha restat durant molts anys dispers en la família.

Per primer cop, el Museu Nacional posa en valor la trajectòria d’aquesta fotògrafa pionera. A més, durant el 2020 i el 2021 s’ha adquirit un total de 14 de les seves obres, a través del Pla Nacional de Fotografia, que es podran veure a l’exposició. Aquesta, de caràcter antològic, segueix un itinerari cronològic en tres etapes que reflecteixen les transformacions de la seva pràctica fotogràfica, que a la vegada es succeeixen al ritme de les grans crisis polítiques del segle: 1931-1936, 1937-1945 i 1946-1959. Es planteja com un tríptic que posa en valor la coherència d’una trajectòria constantment atenta a les inquietuds del seu temps malgrat les ruptures històriques.

Simultàniament, el Museu de l’Empordà presentarà una exposició que posarà l’accent en el gènere fotogràfic en què més va destacar la Mey Rahola als anys 1930, el de les marines. Com la fotografia, la navegació esportiva va ser per a ella un espai d’emancipació i d’afirmació al qual la Guerra Civil, amb el seu rastre de destrucció i exili, va posar punt i final. Han quedat, però, empremtes d’aquell idil·li modern que permeten avui reconstruir-lo i revelar la mirada i la trajectòria artística d’una dona única.