El Museu Nacional i el Centre d’Art Tecla Sala organitzen "Cosmos-Caos", una retrospectiva de Ferran Garcia Sevilla

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre d’Art Tecla Sala presenten plegats un projecte amb dues accions que porten a terme en col·laboració: la donació que Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) fa al MNAC d’un important conjunt d’obres del seu període conceptual i l’exposició retrospectiva Cosmos-Caos del mateix artista, que organitza el Centre d’Art Tecla Sala amb la col·laboració del MNAC, que aporta el comissariat de la mostra a càrrec d'Àlex Mitrani.

Ferran Garcia Sevilla va donar al Museu Nacional d’un important conjunt d’obres del seu període conceptual, que ara es mostraran a les sales 81 bis i 52. El conjunt d’obres donades és de gran importància històrica, no només pel que fa a la trajectòria de Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) sinó també en el marc de la història de l'art català contemporani, i suposa una aportació fonamental per a la constitució de la col·lecció nacional d'art de postguerra i segona avantguarda en la qual continua treballant el Museu. Amb aquest projecte, el Museu Nacional segueix teixint una xarxa de col·laboracions i complicitats amb institucions  públiques i privades que han estat i són encara claus en la reivindicació i divulgació d’aquest període. Fa molts anys que no es realitza cap gran exposició de l’artista, fet que fa especialment rellevant aquesta mostra que abasta tota la seva carrera i arriba a la producció més recent, i que es presenta just en l’espai on el propi Garcia Sevilla va ocupar un taller l’any 1988.

La donació

El conjunt que ingressa al Museu Nacional d’Art de Catalunya està format per 54 obres dels anys 1966 a 1974, realitzades en el context polític del final del franquisme, que l'artista denuncia amb virulència i subtilesa alhora. També inclou una sèrie d'obres relacionades amb el paisatge mallorquí, que es presentaran al Museu Nacional  establint un diàleg contrastat amb la pintura de Joaquim Mir. A més de la donació d’aquestes 54 obres, Ferran Garcia Sevilla diposita també al Museu una sèrie de 45 fotografies intervingudes el 1974 a partir d’imatges retallades de la premsa i associades a la violència, la mort, les tortures i la guerra. Abans de la seva immersió en la pintura de la dècada dels vuitanta del segle XX, Ferran Garcia Sevilla va ser un dels més destacats pioners de l'art conceptual, amb propostes molt diverses i radicals, emprant l'objecte, els materials pobres i la fotografia, sovint com a registre performatiu. En les obres que entren a formar part de la col·lecció del Museu Nacional també es pot apreciar la constant preocupació de l’artista per la contemplació de la natura i la interrogació sobre les lleis físiques del cosmos. Es tracta d’un treball força desconegut que permet tractar tota una sèrie de problemes clau com ara els avenços de la física quàntica, la definició de l'art i el seu lloc a la societat, la psico-sociologia de la imatge o la denúncia dels abusos del poder i l'autoritat. Una selecció de les obres que conformen aquesta donació s’exposarà al Museu a finals d’any, com ja es va fer amb les donacions d’obres d’Aurèlia Muñoz o Benet Rossell.

Cosmos-Caos al Centre d’Art Tecla Sala

En paral·lel,  el Centre d'Art Tecla Sala, en col·laboració amb el Museu Nacional, organitza l'exposició Ferran Garcia Sevilla. Cosmos-Caos, que abastarà tota la trajectòria de l'artista, especialment la pintura, arribant fins a la seva producció més recent. No es tracta d'una retrospectiva convencional. Els treballs de diferents períodes i llenguatges es combinen amb una seqüència contrastada que permet copsar o intuir problemes existencials i morals que són de plena actualitat. Els interessos de Garcia Sevilla per la filosofia, la religió i la ciència, no en fan un artista merament especulatiu. Al contrari, mostra una constant i vehement preocupació pel present polític i els seus conflictes. Els temes centrals del seu treball són la reflexió sobre l'art i la creació, sobre l'univers (un aspecte que esdevindrà recurrent al llarg de la seva trajectòria, amb una connexió i combinació particular de filosofia i física) i les lleis naturals i, finalment, una vehement denúncia dels abusos de poder i les forces reaccionàries. La col·laboració entre el Museu Nacional i el Centre d’Art Tecla Sala, un dels principals promotors i difusors de la creació contemporània al nostre país, ha fet possible aquest projecte conjunt. El Centre d’Art Tecla Sala és un equipament de l’Ajuntament de L’Hospitalet que, amb la participació de la Generalitat de Catalunya, treballa per promoure les arts visuals contemporànies, així com per fomentar les relacions en el territori, entre la ciutadania, els creadors, els sectors educatius i professionals i les institucions que hi intervenen, impulsant, acompanyant i difonent projectes en l’àmbit local, metropolità i nacional. Des de l’any 2012, el Centre d’Art Tecla Sala forma part dels vuit centres territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, segons un decret del 2010 de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest projecte el Museu Nacional i el Centre d’Art Tecla Sala continuen enfortint la xarxa de col·laboracions amb els artistes i els principals agents i centres de referència per a la producció, l’estudi i la difusió de l’art de postguerra i segona avantguarda al nostre país. Aquesta tasca ha permès ja incorporar a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya obres d’artistes com ara Benet Rossell, Aurèlia Muñoz, Mari Chordà, Guinovart, Josep Maria Subirachs, Parvine Curie, Joan Rabascall, Edwin Bechtold o Nazario, entre molts d’altres.