Comissariada per Pere Pedrals, l’exposició Mrs. Death. Amèlia Riera, que es podrà visitar a la Virreina Centre de la Imatge fins al 6 de novembre, ens acosta el treball d’una autora pionera des de la perspectiva de gènere amb una obra sobre el fetitxe i la teatralització que s’anticipa al temps present i que va estar molts anys per davant dels seus coetanis.
Mrs. Death. Amèlia Riera gira principalment entorn de la seva obra més contestatària, la produïda entre mitjan anys seixanta i finals dels setanta, un període que coincideix amb els anys del tardofranquisme i la Transició, quan la denúncia impregna totes les facetes del seu treball i crea dues de les seves principals sèries, la dels Ex-voto i la Serie Sade, claus en la seva trajectòria, i que li van valer la fama de necròfila i sàdica. L’obsessió per la mort, juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme, són els conceptes clau que atorguen a la seva obra una aurèola de misteri i enigma. Un univers en què la inexistència de personatges provoca que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.
Una obra inclassificable que ha estat moltes vegades silenciada. En un fullet del 1975, Riera afirmava: “Explicar la meva pròpia obra, autodefinir-me, declarar la intencionalitat de la meva actitud o del meu gest, em resulta tan complicat, tan poc atractiu, com emplenar per triplicat qualsevol qüestionari oficial, acompanyat de les pòlisses i timbres mòbils corresponents. […] De la tremenda càrrega literària que vostè descobreix en l’obra, dels possibles xocs, els traumes, els conflictes que la inspiren, una servidora, ni mitja paraula.” Com explica el comissari, Pere Pedrals, “tot i que el seu treball abraça des de la pintura fins a les instal·lacions, passant pel dibuix, l’obra gràfica i fins i tot la creació del seu propi personatge, és en la intervenció d’objectes que aquesta lluita es fa més evident; els objectes són un atac frontal i, gairebé sempre, contra diversos objectius alhora”. Sobre el tractament dels objectes al seu treball, Amèlia Riera explicava: “Els pensava diferent dels quadres, perquè no buscava el mateix, la intenció era més directa, més esmolada. En l’objecte hi compta més la intenció i en els quadres tot és més mental, més sensible. Els objectes són la protesta directa, volia fer mal, provocar.”
La mostra recull un període breu però molt significatiu de l’artista: el que va des de mitjan anys seixanta fins a finals dels setanta i que planteja noves relectures sobre la subversió dels arquetips utilitzats per representar les dones i la seva sexualitat, la reflexió sobre el problema de la incomunicació en la parella heterosexual, la visibilització de les relacions de poder, la disciplina del cos, governat, sotmès i fins i tot expropiat, la subjectivitat.
A la imatge: Amèlia Riera. Dona fotografiada, ca. 1982
Et poden
Interessar
...
