Commemoració del centenari del naixement de l’escultor gironí Francesc Torres Monsó

L’Ajuntament de Girona organitzar el 7 de novembre un acte de commemoració del centenari del naixement de l’escultor gironí Francesc Torres Monsó. Tindrà lloc a la sala polivalent de La Marfà, a les 19 h, tot i que primer hi haurà un punt de trobada al peu de l’escultura de l’artista, La Mamaroca, popularment coneguda com La ben plantada, que es troba davant del Centre Cívic de Santa Eugènia.

“Amb aquest acte volem posar en valor i fer un reconeixement públic a la figura de Torres Monsó i el seu destacat llegat artístic”, explica el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, que recorda que “el 2002 va rebre la distinció Athenea de la ciutat de Girona en reconeixement a la seva vasta dedicació a l'escultura i a l'art en general i per la seva vinculació a la ciutat de Girona”. “Algunes de les seves obres més conegudes són La Mamaroca, a,b,c,q (coneguda popularment com Les lletres toves),Grans llavis o Llapis”, ha afegit.  

L’acte comptarà amb les intervencions de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats. També parlaran diferents persones destacades del món de l’art que van ser properes a l’artista, com són Pep Admetlla, Glòria Bosch, Jordi Font, Carme Ortiz, Josep M. Oliveras i Magdala Perpinyà. Tot seguit es presentarà el projecte d’escultura pòstuma de Francesc Torres Monsó, titulada Univers, que per iniciativa de l’Ajuntament de Girona s’ubicarà al parc Central de Rafael Masó i Valentí.

L’acte serà presentat i conduït per la cap del servei d’Arts Visuals, Museus i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Girona, Carme Sais, i comptarà amb la presència de la família de l’artista. Elisa Torres tancarà les intervencions dedicades a la memòria de l’artista en representació de la família.

Francesc Torres Monsó (Girona, 1922 – Salt, 2015)

Francesc Torres Monsó, conegut com a Paco, va ser un escultor, restaurador i ceramista gironí molt destacat de la segona meitat del segle XX. Va néixer el 7 de novembre de 1922 al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona. Estudiant de l’Escola de Belles Arts de Girona, va tenir com a mestres Joan Orihuel, Enric Monjo i Josep Clarà. La influència d’aquests artistes va estar molt present en les seves primeres obres. En són exemple els busts i figures humanes que va fer als anys quaranta i cinquanta.

A la dècada de 1960 va començar a deslligar-se dels cànons academicistes i va desenvolupar un llenguatge artístic propi, que consolidaria a les dècades següents per acabar esdevenint un referent de l’avantguarda escultòrica a Catalunya. Ho va fer mitjançant l’experimentació amb nous materials (com el polièster o les resines sintètiques), les figures geomètriques, la incorporació de la ironia i la crítica, la influència de l’art pop i l’apropament a l’art abstracte. Cap al tombant de segle, consolidada la seva plenitud artística, Torres Monsó va tractar el minimalisme i la síntesi formal.

L’escultor va formar part de diferents grups artístics molt rellevants durant el franquisme i la transició, com el grup Postectura, el Grup de Girona o el grup Indika. Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives a sales, museus i carrers, a l’Estat espanyol així com arreu del món, i ha estat reconegut amb nombrosos premis: el premi Juli González el 1959, el premi de la III Biennal Hispano-Americana de 1959, la Creu de Sant Jordi l’any 1991 i el Premi Nacional de Cultura 2013.