"Cosmogonia del moviment" homenatja Núria Font, pionera de la videodansa a l'estat espanyol

La Casa de Cultura de Girona inaugura el 25 d'octubre l’exposició Núria Font. Cosmogonia del moviment, en un acte al qual acudiran el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, Josep Calataiud, i el vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira.

Núria Font. Cosmogonia del moviment és una exposició i un homenatge dedicats a la pionera de la videodansa a l'estat espanyol, Núria Font, qui va exercir un paper decisiu en la dissolució de fronteres entre arts visuals, tecnologia i dansa. Va ser pionera de l’art de la videodansa a l’estat espanyol, com es pot veure en els seus treballs creatius (videoart, videodansa, vídeo per a l'escena, documental), en la seva part més vinculada a la producció (festivals, programes televisius o plataformes de recerca) i en l’àmbit de la docència, recollits a l’exposició. Premi Nacional de Dansa 2009, a Girona va dirigir, a partir del 2003, el VAD – Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals, que tenia lloc a la mateixa Casa de Cultura de Girona. 

Núria Font (Capellades, 1958-Girona, 2017) va ser una de les grans professionals d'aquest país, algú que d'una manera altruista i generosa va propiciar trobades i col·laboracions duradores en el món de la dansa, en el de les arts visuals i en aquells espais i estructures alternatius que encara són permeables a una experimentació i llibertat constant. Molts dels col·lectius artístics que encara avui existeixen, deuen la seva raó de ser a la inutïció de la Núria. 

Als anys vuitanta, de forma molt prematura, va iniciar la seva trajectòria a Barcelona integrant-se en el col·lectiu Vídeo Nou - Servei de Vídeo Comunitari, on va conèixer molts dels creadors més prolífics d’aquell moment. Abans d’entrar en contacte amb el món de la dansa, va dirigir documentals per a TV3, TVE i Barcelona TV. A poc a poc va anar manifestant un interès per les pràctiques corporals i escèniques, especialment la dansa, llenguatge que va acabar captivant-la amb el pas dels anys. Prova d’això són molts dels treballs audiovisuals que les grans companyies de dansa contemporània han fet amb ella.
Al costat de la coreògrafa Àngels Margarit, va crear peces com Subur 305, Ritual geogràfic i Estances, entre d’altres. Amb Cesc Gelabert, va col·laborar en la instal·lació Akeronte, i amb el col·lectiu de dansa Mal Pelo, va fer no només alguns treballs com Ixa Paula, Canaan o Bach, sinó un documental sobre el grup. Entre 1984 i el 2003 es va encarregar de dirigir la Mostra de Videodansa, que va compatibilitzar amb la introducció de diversos programes de videodansa a museus i centres d’art. També, durant vuit anys, va dirigir l’Espai Vídeo al Centre d’Arts Santa Mònica i les biennals d’arts electròniques i vídeo de creació entre 1998 i 2002. A partir de 2003 va dirigir el VAD - Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona, que es duia a terme a la mateixa Casa de Cultura de Girona.

Cosmogonia del moviment és també una reivindicació del seu llegat com a pionera de la videodansa a l’Estat. La seva trajectòria “seriosa, arriscada i contundent” encara està pendent de ser valorada.