El Museu d’Art de Girona reviu "Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal (1907-1917)"

El Museu d’Art de Girona presenta, fins al 26 de febrer, l’exposició Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal (1907-1917). El vers que dóna títol a la mostra, "amb feresa de silenci", està manllevat d’un poema de Dolors Monserdà (1845-1919), escriptora i una de les primeres activistes socials i feministes catalanes. El poema, titulat L’estrella, continua dient que "tot un món ple de misteri, s’aixeca d’un món que dorm". Aquesta és la intenció última de l’exposició que presenta el Museu: despertar el misteriós —per desconegut— món de les dones artistes de primers del segle xx, superar la por als silencis i afavorir els altaveus presents i futurs per anar recuperant els noms, els rostres, les obres i les trajectòries de tantes artistes silenciades al llarg del temps.

Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. De periodicitat mensual, es va editar a Barcelona com a suplement de La Il·lustració Catalana, de 1907 a 1917. Va ser impulsada per dones procedents de l’àmbit burgès i catòlic i es va inspirar en algunes revistes semblants que, sota la influència del sufragisme, s’editaven a les grans ciutats europees. En gairebé tots els números de la revista, les arts plàstiques hi solien ser presents, bé amb articles dedicats a exposicions d’artistes del moment, bé amb reportatges monogràfics sobre alguna d’elles.

Feminal va publicar al llarg de la seva dècada d’història fins a 74 artistes, la majoria pintores, però també hi van ser esmentades escultores, cartellistes, il·lustradores i, en menor nombre, exlibristes, esmaltadores o fotògrafes. D’aquestes, 24 eren estrangeres i la resta catalanes. De prop d’una cinquantena se’n coneix alguna cosa (un breu apunt biogràfic, alguna imatge, algunes obres), i tant sols a 13 d’elles se’ls ha dedicat algun estudi o exposició. De prop d’una quinzena, tret del seu nom i del que se’n diu a Feminal, se’n desconeix la vida i l’obra. Cent vint-i cinc anys després de l’últim número de la revista Feminal, els silencis sobre les artistes i la seva obra continuen fent feresa.

La mostra que es proposa donar a conèixer dones artistes que van treballar i/o exposar a Catalunya a primers del segle XX i valorar-ne les seves obres dins el seu context i analitzar les condicions de la pràctica artística femenina, reflexionar sobre la memòria històrica, l’oblit i el reconeixement de les dones artistes i, sobretot, obrir futures vies de recerca.

Feresa de silenci recupera prop d’una vintena d’artistes, amb obres procedents de museus nacionals i internacionals i de col·leccions privades. En molts casos sols es treuen a la llum i s’exposen una, dues o tres obres d’unes artistes de les quals potser mai més no en se’n sabrà res. La importància, però, rau a mostrar que, malgrat tots els obstacles, cadascuna d’elles va saber crear el seu espai de llibertat per desenvolupar les seves aspiracions artístiques. Feminal va ser un d’aquests espais, en el qual es van ajudar mútuament i van trobar les forces i els suports que la societat encara no els oferia.