“Arte y transformación. Una mirada de fin de siglo”

Arte y transformación és una mirada a la transició entre segles, des del 1980 fins al present. Una anàlisi subjectiva del que es va esdevenir a finals del segle XX i principis del XXI. El llibre recull els articles publicats per l’autor al diari La Vanguardia de Barcelona i altres mitjans fins a l’actualitat. No és una mera recol·lecció d’articles, sinó que mitjançant una trama argumental es converteix en un testimoni clar de l’evolució d’una època i de l’experiència de la pròpia transformació de l’autor. La primera part reflecteix la rellevància del neopostromanticisme en un context de redefinicions postmodernes. Una època fosca i frívola alhora com correspon a tot final de segle i final de mil·lenni. Un clima afavoridor de cert pessimisme nihilista que es manifesta a través d’una falsa complexitat i d’incertesa especialment en la crítica d’art. Sabem que aquest trànsit arrossega la llegenda de ser un període de grans canvis econòmics, culturals, filosòfics, espirituals, i que aquest conflicte dolorós facilita l’aparició de noves proposicions artístiques tal com va passar amb les avantguardes del segle XX. La segona se centra en les causes del conflicte en el convenciment que la querella entre identitat i diferència, la naturalesa, el cos, la forma, l’amor i la mort són les causes més rellevants que justifiquen l’art contemporani. Al costat d’aquestes cinc causes principals es revisen nou “refugis” més que són un reflex dels temes i artistes que anaven apareixent al llarg de l’activitat crítica de l’autor: allò sagrat, la màgia, la forma, l’objecte, la memòria, el text, l’arxiu, allò intermedi i el cos. La tercera, amb el títol de Transformació, reflecteix la necessitat de trobar davant del desassossec un port segur, serè i impertorbable. A partir d’una pregunta sobre la utilitat de l’art i un cert anhel de repòs, van apareixent els darrers articles en què s’exerceix una mirada crítica influïda per autors que van des dels filòsofs presocràtics afavoridors d’una calma ètica fins a alguns contemporanis com Bergson, Chardin, Husserl, Deleuze, Foucault, Hadot. Aquest pensament occidental concilia amb l’antiga tradició d’una filosofia útil vinguda de l’orient que l’autor ha anat cultivant discretament durant els anys de la seva activitat crítica i que afavoreixen una interpretació de l’art i la seva pràctica com a impuls vital cap a l’autèntica transformació. L’epíleg és una lletania final com a manifest que recull els conceptes principals que han sorgit seguint l’ordre d’escriptura. Acompanyen el llibre 25 dibuixos del pintor Isidre Manils. El llibre es va presentar el 21 d’abril en el marc de l’exposició d’aquest artista al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas per Antoni Marí, Jordi Ibáñez, Raimon Arola i Natàlia Chocarro, comissària de l’exposició.