Miquel Barceló exhibeix a París la seva obra més recent: "Grisailles"

Grisailles és el títol de l'exposició que Miquel Barceló (Felanitx, 1957) inaugura a la galeria Thaddaeus Ropac de París, que es podrà visitar fins al 7 de gener de 2023. Aquesta exposició és el resultat del seu treball realitzat després del període del confinament i fins avui, creacions que ha anat component al taller a a través de l'ús de la grisalla, una tècnica en blanc i negre que produeix la sensació de relleu escultòric i lleugeresa a les seves escenes i que va tenir el seu origen al segle XIV. Barceló presenta a la mostra una sèrie de naturaleses mortes a gran escala en què apareixen criatures marines, flors i ossos nascuts de la seva nova paleta monocromàtica, així com bous i animals salvatges en capes translúcides de color que rendeixen homenatge a aquesta tradició pictòrica, detalla la galeria francesa. Entre la pintura holandesa del segle XVII i el bodegó espanyol, l'artista mallorquí ofereix ara una nova visió de la naturalesa morta arrelada a la seva pròpia relació el mar, l'instint de supervivència i cicle de la vida, reprenent codis tradicionals del gènere i convidant al espectador a participar en un curiós banquet a través d'ells i de la pròpia noció de l'abundància.

Conegut per les superfícies sedimentades i ricament texturades de les seves obres, Barceló en té un enfocament diferent en aquesta exposició, tot adoptant una variació de la tradicional tència de la grisalla, on s'apliquen capes de color translúcides sobre un fons monocromàtic. El resultat és un grup de pintures més aèries i de composició més feble que el tractament anteriorment emprat per l'artista a les natures mortes, permetent al gra de la tela mostrar les fines capes de tinta i acrílic vermell, rosa, blau i groc. L'absència de relleu i els contorns borrosos dels objectes representats per l'artista donen a les pintures una sensació de misteri i atemporalitat, suspenent-les en algun lloc entre somni i realitat en algun lloc entre a somni i realitat. Com una imatge posterior, podrien evocar, com ho descriu Barceló, "una taula de Pompeia [...] o la cendres congelades de coses." Entre els objectes i criatures exposades es poden trobar una sèrie d'elements altament simbòlics que recorden el gènere de la vanitas que es va popularitzar al Renaixement com a advertència contra l'excés d'indulgència. Petxines buides, calaveres i els llibres oberts actuen com a memento mori, recordant als espectadors de la seva pròpia mortalitat. Aquestes són contrastades amb els elements vegetals a les taules: rams de flors i fulles seques de palmera, que simbolitzen la vida i el renaixement. A través de les obres exposades, el banquet està poblat de criatures que l'artista pesca ell mateix a l'illa on viu i treballa. Anguiles i pops, gambes i llamàntols connecten l'escena amb la natura, tot suggerint un comentari sobre la precarietat de la plenitud i el valor d'una profunda connexió amb la terra.

A més, el museu del Louvre inclou una de les seves grisailles a Les choses (Les coses), gran retrospectiva a París, la primera des del 1952 sobre la naturalesa morta, que es podrà visitar fins al 23 de gener. Aquesta exposició d'autor concebuda per Laurence Bertrand Dorléac proposa una nova visió d'un gènere durant molt de temps menyspreat, com és el de la natura morta, sota un títol com a mínim discutible. La representació del món de les coses, una cosa que trobem des de temps prehistòrics, ens permet fer una meravellosa immersió en la història de la humanitat. I és que els artistes han estat els primers a prendre's les “coses” de debò. Aquests han sabut reconèixer-les, donar-los vida i fer-les interessants mitjançant l'exaltació de les formes, el sentit, el poder, l'encant. Així mateix, també han sabut captar la capacitat que tenen per fer-nos imaginar, creure, dubtar, somiar, reaccionar. A Les choses (Les coses), es duu a terme un replantejament del gènere de la naturalesa morta a partir del diàleg constant que s'estableix entre els artistes del passat i els artistes del present. Tenint en compte el nostre aferrament a elles, també s'aborda la nostra relació amb els béns materials. La mostra fa un repàs de tota la història de l'art: des de les destrals prehistòriques fins als objectes trobats o readymades de Marcel Duchamp, passant per Chardin i Manet.