Carrie Mae Weems a l’espai KBr de la Fundació Mapfre

Després de la gran retrospectiva dedicada a Lee Friedlander, l’espai KBr de Barcelona tanca la temporada 2022 amb una exposició de primer ordre sobre l’artista i fotògrafa, també nord-americana, Carrie Mae Weems (Portland, 1953). Elvira Dyangani Ose, actual directora del MACBA, n’és la comissària, donat que l’any 2010 ella mateixa va preparar al CAAC de Sevilla la que fins ara era l’única exposició a Espanya dedicada a l’artista: Carrie Mae Weems: Estudios sociales. Ara, una dècada més tard, la Fundación Mapfre es proposa reprendre aquella important mostra, amb una exposició que permeti entendre la magnitud d’una de les artistes afroamericanes més rellevants de la segona meitat del segle XX, el treball de la qual se centra a qüestionar les formes de representació racialitzada als Estats Units. 

Formada en els camps de la dansa i l’art contemporani, Weems sobresurt per treballs visuals, sonors i textuals, sovint de tipus instal·latiu. Un dels seus projectes fundacionals és Table series, de l’any 1990. Consisteix en un conjunt de fotografies escenificades en què, emulant el codi visual de la fotografia familiar, es representen escenes aparentment diàries d’una dona i la seva família a l’espai domèstic de la cuina. Són construccions visuals sobre la intimitat negra i les relacions intrafamiliars que s’hi estableixen.

Amb l’avenç dels anys noranta i principis dels 2000, Weems va anar virant el seu treball cap a un enfocament més polític, en què el racisme, l’experiència afroamericana, la memòria històrica i el gènere es converteixen en el seu objecte principal de representació. D’aquí sorgeixen projectes molt celebrats com From here I saw what happened and I cried (1995-1996), un treball en què Weems qüestiona el rol crucial que, històricament, ha tingut la fotografia a l’hora de donar forma i perpetuar la injustícia social i el racisme. Per la crítica nord-americana, no hi ha debat possible. L’obra de Weems és gairebé única a l’hora de produir peces visuals que articulen i mesclen, com una estratègia permanent, la cultura visual popular i l’alta cultura per parlar de la diàspora africana des d’una mirada i comprensió plenament feministes. 

Lenta fosa a negre (Josephine Baker) de la sèrie Lenta fosa a negre, 2009-2011. Impressió per injecció de tinta. Gentilesa de l’artista; i la Galerie Barbara Thumm, Berlín. © Carrie Mae Weems, gentilesa Jack Shainman Gallery, Nova York i Galerie Barbara Thumm, Berlin.

Dins de l’ambivalència i els límits que encara ara s’activen sobre els artistes negres per part de les institucions culturals occidentals, Carrie Mae Weems ha gaudit d’importants premis i reconeixements, com el MacArthur Award, o conferències i exposicions al MoMA i al Guggenheim de Nova York, per esmentar-ne només alguns. En aquest sentit, la tardor serà una autèntica immersió inèdita a Barcelona en l’obra d’aquesta artista, perquè la mostra del KBr s’organitza en col·laboració amb Foto Colectania, que exhibirà també part del seu llegat, i el MACBA, que exposarà a l’espai de la Capella la videoinstal·lació Lincoln, Lonnie and me (2012). Una peça que, a partir de figures a escala humana de trets fantasmagòrics i en una sort d’escenari teatral, dialoguen amb el president Abraham Lincoln i amb l’artista i activista Lonnie Graham sobre la construcció històrica i narrativa del passat, així com les permanents negociacions que s’hi activen.