El Bòlits ens apropa "Els desconeguts de sempre. Personatges singulars en la cultura contemporània"

Del 7 d’octubre del 2022 al 22 de gener de 2023, el Bòlit. Centre d'Art Contemporani presenta l'exposició Els desconeguts de sempre. Personatges singulars en la cultura contemporània comissariada per Julià Guillamon i Adrià Pujol.

Singulars, excèntrics, foraviats, la figura del boig o ‘singular anecdòtic’ és molt present en la cultura popular i en les obres de tall artístic. Cada poble té el seu o el seus personatges que han estat determinants per sobreviure a l’hostilitat d’alguns d’aquests llocs; en són el seu innegable patrimoni. Aquests tipus de personatges són un pretext per a l’anecdotari, un referent d’extravagància, fan brillar la comunitat des de la seva diferència i executen tot allò que nosaltres, de vegades, faríem, però que reprimim. És a dir, fan de catarsi de la nostra part més anàrquica, menys convencional. Hi ha molts artistes que la història els ha posat en el bàndol dels folls, i d’altres que s’han capficat amb aquestes excepcionals figures.

Escriptors com Russinyol o Salvador Espriu en són un exemple. El cançoner popular i la cançó pop, també en van plens, des d’El vestir d’en Pasqual de la Guillermina Mota, passant per l’Homenatge a Teresa d’Ovidi Montllor, o El boig de la ciutat de Sopa de Cabra (en un to més al·legòric). En Jaumet de Sant Hilari, la Trinquis descrita per l’Espriu o el Noi de Tona, només en són un breu mostrari. Amb una mirada entranyable, Guillamon i Pujol convoquen tota una sèrie de personatges extraordinaris que subverteixen les convencions socials amb una lògica pròpia.

“Els desconeguts de sempre” ens conviden a recuperar els personatges singulars, excèntrics, foraviats, sovint superdotats (avui “neurodivergents”), que formen i formaven part del modus vivendi i el paisatge humà dels pobles i ciutats i que, avui en dia, sovint romanen ocults, medicats o estan completament integrats en el teixit social. Sigui per la curiositat que genera, sigui per la tendresa o per l’aversió que desperta, el belitre, l’estrambòtic, socialment l’extravagant és considerat un ésser al marge (dels marges) i alhora se’l conjura per establir quin és el grau zero de la normalitat. Parlem de persones hipersensibles, extraviades, delirants o involuntàriament còmiques, sovint devastades i sovint amb alguna afectació mental. Per la seva condició excèntrica, admonitòria o mediúmnica, i també per les seves altes capacitats, molts singulars estan a mig camí de l’artista, de la mateixa manera que hi ha artistes que acaben resultant singulars anecdòtics. Ho trobem amb personatges molt coneguts com en Josep Maria Sucre o la Josefa Tolrà, però també en personatges com en Josep Pijula (Garrell) d’Argelaguer.

Les pràctiques de tots ells estan a mig camí de la genialitat, les visions amb missions obstinades, i el deliri. Per això no és d’estranyar que l’exposició aprofiti per incloure artistes contemporanis, com és el cas de Lurdes Basolí, Pere Noguera i Tere Recarens, que dialoguen amb aquests personatges. L’exposició es formalitza en diversos episodis que apleguen aquests personatges dins les categories d’excèntrics (la seva marginalitat ajuda a refermar la centralitat dels altres), arrelats (lligats a un indret, en són un símbol característic i la comunitat s’hi reflecteix), espantalls (representen l’irracional, l’incontrolable, però alhora ajuden a domesticar-ho), creatius (pinten, escriuen, parlen amb girs que els singularitzen, molts artistes s’hi inspiren), rebels (conjuguen insubmissió i transgressió de les normes i costums habituals), mediàtics (tothom en parla, se n’expliquen anècdotes i, un bon dia, els mitjans se n’aprofiten), fora del temps (no estan subjectes ni a les modes ni a les conjuntures històriques) i finalment, la mort (abandonats, oblidats, la mort del singular és un traspàs que interpel·la tot el poble).

Els artistes partcipants en aquesta mostra són: Francesc Artigau, La Mamarra i el Manxaire, Lurdes Basolí i Albert, Albert Boada Feliu ‘La Bèstia’, Guillem Cifré, Damià Escuder, Julià de Jòdar i Càscares, Robin i el Xinès de Badalona, Jordi Morató i Josep Pijula ‘Garrell’, Gabriel Morvay, Pere Noguera i Jaumet del Flabiol, Tere Recarens i en Taranto, Josep Maria de Sucre, Josefa Tolrà, Armand Cardona Torrandell, Pepet el gitano, l’Home del telèfon... i altres persones extraordinàries.