L'ACVIC celebra amb "LUX & MATRIX" la vida i la creació i qüestiona el patriarcat

El Centre d’Arts Contemporànies ACVIC presenta, fins al 30 de desembre, l'exposició LUX & MATRIX, que pren com a referència el lloc on es conceben alguns éssers vius i la pròpia capacitat dels humans de crear obres d’ art. La mostra, oberta al públic fins el 30 de desembre, recull obres d’una vintena d’artistes, la majoria de les quals no han estat mai exhibides a Vic. A més a més, algunes de les obres es presenten per primera vegada a nivell mundial com Las lunas que no vi, 2021, de l’artista equatoriana Saskia Calderón; el tríptic Trāns pelvis Os, de l’artista sueca Victoria Verseau; el vídeo Conversaciones con elementales y otros seres estelares #4 La cueva, 2018, d’Eulàlia Valldosera; o l’acció site-specific “My body doesn’t belong to me”, de Santiago Sierra.

Aquesta última obra destaca per haver estat realitzada el passat mes de setembre a les mateixes dependències del centre que acull l’exposició, on dos aturats de llarga durada -un home i una dona- van ser contractats per ACVIC durant quatre dies i cinc hores diàries per escriure, de forma ininterrompuda, la frase “My body doesn’t belong to me” (“El meu cos no em pertany”). Amb aquesta afirmació, l’artista Santiago Sierra posa en qüestió l’eslògan feminista que reclama el poder de les dones per decidir sobre el seu propi cos en temes com l’avortament, el fet de portar vel en les cultures islàmiques, i moltes altres imposicions patriarcals que pesen sobre seu, però no ho fa per qüestionar aquest dret, sinó per mostrar que ni els homes ni les dones són propietaris dels seus cossos, sotmesos a la dictadura del treball, i que tant uns com els altres han de vendre el seu temps per realitzar treballs miserables.

Les creacions dels artistes que aplega la mostra dialoguen amb imatges documentals i d’altres exposicions o amb fotografies d’espais naturals i històrics que en completen el discurs. Entre elles, trobem les de creadores com Ana Álvarez-Errecalde, que hi presenta les obres El nacimiento de mi hija (2005) i Resurgir (2019); o el Mantó brodat negre de Josefa Tolrà, una artista i mèdium que va desenvolupar la seva obra a partir dels 60 anys després del trauma de la mort de dos dels seus fills i que va plasmar les veus i visions que li eren dictades per éssers espirituals en missatges escrits en nombroses llibretes i en magnífics brodats com el que es pot veure a l’exposició i que mostra la configuració d’un úter i uns ovaris femenins.

La resta d’artistes presents a l’exposició són: Anònim, Austin Camilleri, Cuco Suárez, Eulàlia Valldosera, Grup de Defensa del Ter, Isabel Banal, Juana Castro, Kyung-Jin Cho, Louise Bourgeois, Niki de Saint Phalle, Núria Duran, Núria Pompeia, Pau Costa, Priscilla Monge, Saskia Calderón, Sergio Caballero, Tania Berta Judith i Victoria Verseau. 

A banda de ser artísticament multidisciplinària, en el seu conjunt l'exposició LUX & MATRIX és transhistòrica, transgeneracional i transgènere. De fet, es proposa com un "índex d’un possible museu imaginari, aplega pàgines extretes conscientment d’un atles interminable i es configura com a assemblea de veus i visions múltiples. S’associen imatges i obres d’art de manera iconogràfica i simbòlica per reflexionar sobre la vida, la mort, el plaer i la bellesa, entesos des de diferents perspectives culturals, ecològiques, de gènere i de classe social.", explica la curadora de la mostra Rosa Martínez. 

"En el nostre món, el patriarcat organitza, controla, legisla, penalitza. I un dels punts fonamentals del seu control són els ventres de les dones: és el patriarcat que estableix quan es considera un fill legítim o il·legítim, quan l’avortament està permès i quan no", apunta la curadora. "El capitalisme ha arribat a normalitzar els ventres de lloguer i a convertir en una mercaderia vendible l’ésser que es crea al seu interior. Per això, la nostra realitat només es pot transformar des de nous modes d’intel·ligibilitat i d’acció, des de gramàtiques que ens permetin articular formes de consciència crítica i de participació política activa. El discurs expositiu de «LUX & MATRIX» celebra la creació i la vida, i alhora qüestiona estèticament i ideològicament què suposa portar un món al món ja sigui un ésser viu o una creació artística.", afirma Rosa Martínez.