Sortir de l’armari

“La preservació del patrimoni històric, artístic, arqueològic, tècnic i científic de Catalunya és un element bàsic a l’hora de promoure’n el coneixement, l’estudi i la difusió entre tots els ciutadans, a fi de facilitar-los una millor comprensió de la natura, de la història i, en general, de la vida del país. El museu és la institució que, fonamentalment, és responsable d’aquest patrimoni i s’encarrega de custodiar-lo. Aquestes funcions configuren el museu com un centre de servei cultural necessàriament obert i relacionat amb la societat que l’envolta, la qual té dret a rebre’n unes prestacions culturals que vagin més enllà de la simple custòdia.”

(Llei de Museus de Catalunya, Llei 17/1990, de 2 de novembre.)

Des dels seus inicis, el Museu de l’Empordà camina per enriquir la seva col·lecció permanent d’obres d’art a partir de diferents fórmules d’adquisició. 

Si bé el món s’aturava, en els últims tres anys el Museu de l’Empordà ha continuat remant per assolir el seu objectiu principal. L’exposició Noves adquisicions (2019-2021) posa de manifest la tasca de gestió i de transparència d’un equipament que és referent territorial. Una exposició que mostra, forma i informa regalant al públic una eina de coneixement i de reflexió, amb un clar objectiu d’ensenyament-aprenentatge per tal que puguem distingir com ingressen les obres al museu. L’exhibició no va sola, fa un pas més i situa l’espectador, no només en la relació amb el contingut, sinó amb la relació de gestió de totes i cadascuna de les peces que s’hi mostren, presentades i contextualitzades segons la tipologia d’ingrés: dipòsits, donacions i compres. Una relació que fa empàtic a qui ho mira. Empatia cap a un equip humà que mou els fils perquè el Museu de l’Empordà treballi de manera incansable per fer visible el patrimoni de la comarca, no només en contingut sinó donant valor a un llegat d’artistes que han tingut una relació estreta amb l’Empordà, o bé que li han dedicat una mirada especial a través de la seva producció. Valor afegit al projecte d’un equipament que vetlla des del 2019 per fer visibles artistes joves nascuts o residents a la comarca i amb una trajectòria notable en el món de l’art. 

L’art és patrimoni i és aquest patrimoni el que ha de generar interès per ell mateix, alhora que ens ha d’interpel·lar, ens ha de dir coses, ens ha d’explicar a nosaltres i, d’alguna manera, ens ha de desafiar a entendre’ns a nosaltres mateixos. I en aquesta operació de desafiament o d’interpel·lació, el paper del museu és de rellevant importància, tant en museologia com en museografia. És per això que les peces que ens mostra el Museu de l’Empordà tenen un sentit més elevat pel fet que ens expliquen coses d’elles mateixes i del seu context. Un patrimoni que és necessari cuidar per poder mostrar, preservar per poder expandir, més enllà de l’ara i l’aquí. És per això que cal conèixer els tresors guardats a les lleixes. Cal sortir de l’armari. 

A la imatge: Nobuko Kihira. Ashibikino. Azul. Blanco