banner-elscatala-817x88px
Ilse Bing a la Fundació Mapfre. De la innovació formal a la consciència social

Exposicions

Ilse Bing a la Fundació Mapfre. De la innovació formal a la consciència social

bonart madrid - 23/09/22
Baner BonArt 180x178 Agenda Girona CulturaRevista_Bonart_Banner_180x180px_logo

Del 23 de setembre del 2022 al 8 de gener del 2023, la Fundació Mapfre presenta el treball fotogràfic d'Ilse Bing en una exposició, comissariada per Juan Vicente Aliaga, composta per 190 fotografies a més de material documental i s'estructurada al voltant de deu seccions: "Descobrint el món a través d'una càmera: els inicis”, “La vida de les natures mortes”, “El cos dansat i les seves circumstàncies”, “Llums i ombres de l'arquitectura moderna”, “El bullir del carrer: els anys francesos”, “La seducció de la moda”, “Estats Units en dues etapes”, “Revelacions de la autoimatge”, “Retrat del temps” i “Naturalesa en viu”, que fan un recorregut cronològic i temàtic per la trajectòria de l'artista.

Ilse Bing (Frankfurt, 1899-Nova York, 1998) va néixer al si d'una família jueva acomodada. El 1929, i després de descobrir la seva vocació en preparar les il·lustracions per a la seva tesi, va abandonar la universitat per dedicar-se completament a la fotografia. Ho faria durant els trenta anys següents, en una trajectòria artística i vital apassionant. El 1930 es va traslladar a París, on va compaginar la seva dedicació al fotoperiodisme amb treballs personals, convertint-se en poc temps en una de les principals representants de les tendències renovadores de la fotografia que sorgien a l'efervescència cultural del París d'aquells anys. Davant l'avenç del nazisme, el 1941 es va exiliar a Nova York amb el seu marit, el pianista Konrad Wolff. Dues dècades més tard, a l'edat de seixanta anys, va abandonar la seva feina com a fotògrafa i va dirigir la seva creativitat a les arts plàstiques i la poesia fins a la seva mort, el 1998.

La seva obra està influïda per Das Neue Sehen (la Nova Visió) de Moholy-Nagy, per la Bauhaus de la República de Weimar, i per André Kertész, així com pel surrealisme de Man Ray. Tal com assenyala el comissari de l'exposició, Juan Vicente Aliaga: "la posició en què se situa Bing escapa a qualsevol norma estricta o ortodòxia visual. En aquest sentit, es pot afirmar que estem davant d'una mirada i una concepció de la fotografia força singulars en què modernitat i innovació formal van de la mà d'un tarannà humanista en què nia una consciència social". Ilse Bing va pertànyer a una generació de fotògrafes que, per primera vegada, aconseguia certa visibilitat al món de les arts i la cultura, entre elles Germaine Krull, Florence Henri, Laure Albin-Guillot, Madame d'Ora, Berenice Abbott —a qui Fundació MAPFRE va dedicar una exposició el 2019—, Nora Dumas i Gisèle Freund.

 

A la imatge: Ilse Bing. Autorretrat amb Leica [Self-portrait with Leica], 1931. Col·lecció de Michael Mattis i Judith Hochberg, Nova York © Estate of Ilse Bing Photograph: Jeffrey Sturges

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura