La intel·ligència artificial i els algoritmes són els nostres nous oracles, i no només prediuen el futur, sinó que el modelen per tal que aquestes prediccions siguin reals. Sota aquesta premissa neix Biennal 2064, una coproducció entre Bòlit Centre d’Art Contemporani, La Virreina Centre de la Imatge i el Centre del Carme de Cultura Contemporània.
Biennal 2064 ens transporta a un futur no molt llunyà en el qual la intel·ligència artificial s’ha fet amb la narrativa d’allò que serà i no serà. Tot comença amb les immersives AIconostasi (Clara Boj i Diego Díaz) i L’Oracle (Àngela Novo), dues instal·lacions de vídeo que fan de temple que ens connecta amb aquesta nova deïtat: la intel·ligència artificial. A través d’elles, ens conviden a visitar algunes de les obres i accions esborrades de la cultura dels últims quaranta anys.
Així ens endinsem en la Biennal 2064: un conjunt d’accions contraculturals que pertanyen a un futur marginal. Des del col·lectiu artístic que hackeja la sonda Voyager, fins a les obres cancel·lades de Kriska Li i Ylva Usman, dues referents de l’agitació contracultural del segon quart del segle XXI.
Aquestes peces juguen a ficcionar la realitat. Si cerquem informació sobre la sonda Voyager, en efecte descobrirem que es va enviar a l’espai el 1979 i que el 2020 va efectuar un canvi de rumb. Amb les obres d’Àngela Novo, Roc Parés i el col·lectiu Estampa coneixem Unfuture, el col·lectiu responsable del seu hackeig i del fet que el 2064 la sonda arribi a la Terra, amb un discurs contra les prediccions que revoluciona el pensament de l’època.
En aquesta línia coneixem algunes de les obres més controvertides a la dècada del 2040 de diferents artistes i col·lectius, gràcies a les peces de Núria Giménez Lorang, Júlia Montilla, Estampa i María Cañas. Instal·lacions que juguen amb el present, el passat i el futur. Des de la crítica, la creativitat i l’humor, creen una ficció difícil de distingir d’una possible realitat. Una possibilitat d’artistes que critiquen la cultura de la cancel·lació i la falta de criteri individual, o que reformulen el passat. Artistes que fins i tot es desfan de la mateixa imatge en les seves creacions.
La catarsi ve de la mà de María Cañas, amb una projecció de vint minuts composada per imatges perdudes als metaversos. Un viatge caòtic al “Metamundo Metachorra”, com descriu la mateixa artista, en un bucle d’imatges absurdes que ens enganxa al ritme d’electrodisgusting, processons i drumb&bass.
Comissariada per Roc Albalat, Jorge Luis Marzo i Arturo fito Rodríguez, podem entrar a reflexionar sobre les prediccions de la IA i com subvertir aquest futur imposat fins al 25 de setembre al Bòlit Centre d’Art Contemporani.
Et poden
Interessar
...
