"Constel·lacions" de Jaume Plensa obre les portes del Liceu

El Liceu inaugura les portes de les tres arcades de l'entrada en el marc del seu 175è aniversari. L'obra encarregada a Jaume Plensa s'anomena Constel·lacions i és un nou element arquitectònic i alhora artístic que canvia per sempre la fesomia de la façana.

Plensa va parlar de la seva creació com de "tres núvols de lletres", i ha remarcat la idea que les portes "ni s'obren ni es tanquen", sinó que "leviten en una màgica flotació entre els tres arcs de la façana, amb la ferma voluntat de respectar el més petit detall de l'arquitectura de l'edifici".

L'artista ha dit a més que Constel·lacions, amb la seva munió de lletres de diferents alfabets "vol celebrar la gran diversitat del món i la riquesa del diàleg entre les seves identitats". Són, ha conclòs, "una exaltació de la vida i un pont amb la Rambla de Barcelona i tots els seus vianants".

Un "obsequi" a la ciutat

El president del Patronat del Liceu, Salvador Alemany, ha agraït "l'estima" de Plensa pel Liceu, "Barcelona i Catalunya", tot recordant que l'escultor ha realitzat de franc aquest encàrrec del teatre. Per Alemany, l'estrena d'una obra de Plensa "al bell mig de la Rambla" és un factor que incrementa "el prestigi del Liceu" i alhora "el plaer de tots els que passegen per la Rambla".

El cost del projecte 'Constel·lacions' ascendeix als 750.000 euros, un 50% dels quals els aporta la constructora ACS, un 35% provenen dels fons europeus Feder, i un 15% són costejats pel mateix teatre.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha secundat l'agraïment per "l'obsequi generós" que ha fet Plensa, i ha destacat el fet que l'obra estigui a l'abast de tota la ciutadania, i que sigui part del paisatge quotidià de veïns i visitants. "Tenir l'art a l'abast de tothom fa que la ciutadania pugui conèixer-lo i valorar-lo", ha reblat Garriga.

Després dels parlaments de l'artista i institucionals -a porta tancada-, la presentació i inauguració de l’obra s'ha traslladat al carrer. Les portes s'han obert per primera vegada, acompanyades per les veus del Cor del Liceu al carrer, davant mateix de la façana.

Els cantaires han cantat mentre s'obrien per primer cop les noves portes la peça wagneriana 'Freudig begrüßen wir die edle Halle' (Tannhäuser, acte II), dirigits pel director del Cor, Pablo Assante, i acompanyats al piano per David-Huy Nguyen-Phung. Una peça del segon acte del 'Tannhäuser' que celebra l’entrada dels convidats i que vol ser un gest simbòlic i metafòric d’unes portes que conviden al públic a entrar i a gaudir del llenguatge universal que és la música, han explicat des del teatre.

Així s'ha donat la benvinguda per primera vegada al públic del Liceu. Un públic que, en aquest cas, no hi ha anat a veure cap espectacle líric, sinó la Gala Catalunya Aixeca el Teló, que organitza ADETCA, per donar el tret de sortida a la temporada teatral al territori català.

Una façana en transformació

En els darrers anys el Teatre del Liceu ha completat les restauracions dels elements originals que durant la reconstrucció de 1999 no es van poder dur a terme. L’estiu de 2017 es van restaurar el vestíbul, l’escalinata i el Saló dels Miralls. L’estiu de 2019 es va recuperar la façana històrica d’Oriol Mestres de 1874, es van restaurar els quatre vitralls wagnerians d’Oleguer Junyent de 1904 i l’estiu del 2021 es va dur a terme la restauració de la marquesina d’entrada. Com a colofó d’aquest procés de rehabilitació que el Teatre ha realitzat en els darrers anys, l’artista resident Jaume Plensa ha executat la instal·lació de 'Constel·lacions'.

Portes que "conviden a entrar"

Avui des del Liceu s'ha insistit en la idea que les portes "conviden a entrar" al Liceu. També ho havia fet Plensa durant la presentació del projecte, abans de l'estiu, quan va remarcar precisament que no li han agrada mai les portes, com a concepte.

Tanmateix, la primera presentació de 'Constel·lacions' va quedar enterbolida per les declaracions del director artístic Víctor García de Gomar, en el sentit que aquest element arquitectònic serviria també per allunyar de l'entrada "situacions difícils" que el teatre no vol a l'entrada, en referència a la presència de sense sostre dormint-hi, prostitució, drogues o agressions sexuals. El mateix Gomar es va disculpar públicament pocs dies després per aquestes manifestacions "desafortunades".