banner-BonArt

Editorial

L'Ajuntament de Quart tanca definitivament i sense miraments el seu museu de referència

L\'Ajuntament de Quart tanca definitivament i sense miraments el seu museu de referència
Ricard Planas Camps - 04/09/22

Tinc una vinculació especial amb el museu de la terrissa de Quart, de fet, és un museu no adscrit amb una col·lecció realment interessant que ha fet durant anys de museu, de centre d'art i d'espai de valor afegit de la població. I és que de centres cívics i culturals en pot tenir qualsevol població però de Museu de la Terrissa, no. El museu l'he vist créixer durant dècades gràcies a l'entusiasme d'un batlle extraordinari, Pere Cabarrocas, que va aconseguir primer formar una col·lecció per després fer-ne, a l'època ja del batlle Quim Cufí -un altre entusiasta- i de la complicitat d'Enric Vilert -llavors president de la Diputació de Girona-, un espai de referència que es va inaugurar el 2011 amb entusiasme de tothom. Entorn d'aquest projecte, i molt abans de l'edifici, es van organitzar fires de divulgació de la terrissa i certàmens d'art ceràmic amb la complicitat d'Artesania de Catalunya -que encara no entenc com no està sota els paraigües del Departament de Cultural- i on vaig ser jurat i vaig aprendre i copsar la importància contemporània i tradicional d'aquesta variant del món de l'art. La veritat és que amb dol a l'ànima veure com es tanquen equipaments culturals estratègics com aquest, amb justificacions bastant precàries, però encara em dol més veure el silenci sepulcral del sector. El cert és que ha estat un tancament molt sibil·lí i sense fer soroll, encobert totalment. D'aquells que la política maquiavèl·lica sol articular. Faig una mica recopilació de dades per posar-nos en precedents d'aquest acte indigne, per qualsevol representant que s'estimi la cultura.

El 9 de desembre de 2020, El Punt Avui publicava el següent: "Els efectes de la crisi ja es comencen a notar a les arques municipals i una de les primeres víctimes a l'Ajuntament de Quart ha estat el Museu de la Terrissa, que es tancarà durant un temps, a partir del 13 de desembre, per reobrir-lo l'any vinent sota un nou concepte més enllà del museístic i encarar-lo com a servei per a la dinamització econòmica i atracció de visitants al municipi, com ha explicat el regidor de Promoció Econòmica, Transparència i Identitat Cultural, Jordi Batlle." El cert és que de llavors a ençà, el nou model ha brillat per la seva absència i el que el consistori ha articulat és el seu desmantellament per convertir-lo en no sabem encara que. Possibilitats n'hi havia un munt, com tenir la tutela a distància d'un model d'èxit com el que propugna el Terracotta Museu de la Bisbal, on el consistori d'aquesta vila sí que el veu com quelcom essencial. Però no, Quart el tanca, el deixa sense model i, per més inri, també es va carregar sense dilacions el seu director Joan Vicens Tarré que declarava el 2020 tot perplex: "No m'esperava la decisió després de deu anys dedicat a gestionar aquest equipament cultural". L'exdirector afegia: "No és un museu només, hi fem moltes activitats escolars, que en són l'essència, ja que la feina és reivindicar aquest patrimoni al voltant de la terrissa que tenim a Quart. Crec que es tracta d'una decisió dràstica i que afecta el sector més dèbil, com és la cultura. Si haguessis de decidir què tancar, si una biblioteca, la piscina municipal, el pavelló d'esports o un museu, què creus que és el menys popular? Doncs aquí ho tens", declara Joan Vicens Tarré, que també és l'actual director de l'Associació de Museòlegs de Catalunya.

No ho sé, a banda de sol i platja, Catalunya i les comarques gironines s'han particularitzat per posar el fet cultural com a emblema de civilitat, d'educació i de cultura per transformar la percepció dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Esperem que la penosa actuació d'un alcalde que passarà fugisser, com tothom a la vida, es pugui revertir, que no tingui la impunitat de carregar-se el llegat de més de trenta anys de treball dels seus predecessors. I esperem que les eleccions penalitzin actuacions d'aquestes característiques. Sabent com sabem que la cultura i la museologia s'està repensant i que cal arribar a les noves generacions i propiciar noves dinàmiques, el trencament emocional i cultural que suposo tancar un museu cal que ens faci pensar. El 2020 no vaig dir res perquè sempre s'ha de deixar un marge de temps. Ara el silenci seria còmplice d'aquestes actuacions de fer política amb vol gallinaci. El Departament de Cultura està d'acord? La delegació de cultura de la Generalitat de Catalunya està d'acord? El sector museològic està d'acord? La població de Quart, una gran part actualment ciutat dormitori, està d'acord? En tinc els meus dubtes.

Bonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90Baner-180x180-px

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90