Últims dies de "Marina Abramovic. Retrat i performance a la Col·lecció Fundació Maria Cristina Masaveu Peterson"

Des de la inauguració de Marina Abramović. Retrat i performance a la Col·lecció Fundació Maria Cristina Masaveu Peterson al Museu de Belles Arts d'Astúries l'exposició ha rebut més de 31.000 visites. Aquesta exposició, que es podrà veure fins al 4 de setembre, està coorganitzada amb la Fundació i comissariada per Alfonso Palacio i es concep com una petita però selecta mostra que aplega un total de nou obres de l'artista sèrbia: set procedents de la Fundació Maria Cristina Masaveu Peterson i dues propietat del seu president, Fernando Masaveu.

Les nou peces seleccionades registren part de la trajectòria artística de Marina Abramović: des de la mida dels setanta anys, moment en què van realitzar algunes de les performances més importants de la seva carrera juntament amb el també artista i company Ulay, fins al proper 2018, any a el que es data Self Portrait with Quartz Crystal, l'única escultura present. El conjunt elegit suposa, a més, una representació excel·lent de la col·lecció d'art contemporani que atresora la Fundació Maria Cristina Masaveu Peterson. Un fons que compta amb peces de creadors emergents juntament amb artistes consagrats com la pròpia Marina Abramović, Lleó d'Or de la Biennal de Venècia del 1997 i Premi Princesa d'Astúries de les Arts el 2021.

Les obres presents suposen una oportunitat única per conèixer el treball d´aquesta artista de talla internacional. Així mateix, permeten fer un recorregut per algunes de les fites de la seva trajectòria que l'han convertit, en paraules del comissari Alfonso Palacio, “en un dels grans noms de la creació mundial i en autèntica pionera i figura de l'art de la performance”. Les tres primeres obres recullen algunes de les seves accions juntament amb Ulay, que va ser la seva parella i company artístic entre 1976 i 1988. Es tracta d'Interruption in Space, fotografia pertanyent al conjunt que va documentar la performance realitzada per tots dos artistes a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf al gener de 1977; Breathing In-Breathing Out, desenvolupada el mes d'abril de 1977 a l'Studentski Kulturni Centar (SKC) de Belgrad i, finalment, Relation in Time, instantània que registra la performance duta a terme l'estiu de 1977 a la galeria Studio G7 de Bolonya.

La resta d'obres presents plasmen el treball d'Abramović en solitari. En primer lloc, s'exposa una peça titulada Image of Happiness, datada el 1998 i vinculada a un vídeo realitzat per Abramović dos anys abans. Amb Holding the Goat es marca la senda recorreguda per l'artista sèrbia al començament del segle XXI i que pertany a la sèrie Back to Simplicity, a la qual també correspon Looking at the Montains. La penúltima de les obres correspon als anys 2013-2014. Es tracta de The Scream, Ekeberg Park, fotografia amb què Abramović homenatja el naixement d'Edvard Munch. Finalment, l'exposició es tanca amb aquesta escultura, sens dubte una de les peces més singulars de tot el projecte.