Cultura avui

Ja fa uns anys viatjava en un avió, casualment, al costat d’un dels més importants responsables del Ministeri de Cultura de l’època; per entendre’ns, era el número 1 o el número 2 del departament. L’havia conegut en un còctel posterior a un acte del meu ram professional, l’audiovisual. El gremi no tenia un bon concepte respecte del suport que el personatge donava a les seves problemàtiques, i això que el tenia com un dels seus interlocutors polítics. La conversa fou cordial i bastant oberta, i vaig collar-lo per esbrinar el motiu de les seves reticències. No m’esperava el que em va dir:

“Mira, no ho compliquis; en realitat, la cultura només és als llibres. La resta, doncs mira, són altres coses, importants, però no cultura.”

Pel meu company de viatge, la literatura és l’única manera d’accedir a un pensament crític, i per ell a això es redueix la definició de cultura. És curiós, però, saber que el que entenem per cultura interessa a la gent. No fa gaire temps la Real Academia Española va fer pública la llista de paraules que aquell any havien consultat els usuaris de la xarxa al diccionari, accesible digitalment. Al primer lloc hi havia la paraula cultura. Evidentment, això ara ha canviat amb la pandèmia i aquest lloc ha estat ocupat pel terme confinament. Però, evidentment, aquesta informació és rellevant i demostra el dinamisme i interès pel concepte.

Crec que per una majoria de nosaltres la definició de cultura és molt més àmplia que la que defensava el polític de l’avió, que, per cert, va tenir una gestió força despreocupada respecte dels àmbits que no eren els seus preferits, més enllà de la boutade. Certament és clàssica una classificació d’arts majors com la pintura o l’escultura; d’arts menors com la dansa o la mística, i les arts noves com el cinema, però això mai entrava en contradicció amb la idea de cultura. Qui pot afirmar que, davant d’un quadre, sigui de Velázquez, Ramon Casas o del pintor jove que per primera vegada exposa al seu poble, no tinguem una reacció intel·lectual o emocional, sigui la que sigui. I que ajudi a construir el nostre pensament, el conjunt d’opinions a les quals ens adherit o rebutgem. El mateix podem dir davant de les manifestacions que hem esmentat, a totes les disciplines artístiques o de creació. Després seran de qualitat o no, ens agradaran o no. Però, evidentment, en conjunt ens ajuden a ser persones i ciutadans, i això justifica, en tots els sentits, el suport de les institucions públiques i la societat civil.